Sis hores d'infern

La notícia del cap de setmana tots la coneixem, així com l’efecte que ha causat entre la gent. Por, preocupació i desconeixement són alguns dels sentiments que hem viscut els andorrans aquests darrers dies. Entenc que Andorra, per la seva orografia, només compta amb dues entrades i que el darrer any ha estat com a mínim preocupant veure com en diverses ocasions una o altra frontera ha patit un tancament temporal. No soc aliè a la preocupació que pot generar aquesta debilitat com a país sobirà, però no m’agrada precipitar-me en l’anàlisi de les coses ni parlar de solucions miraculoses. La situació és que una important esllavissada va fer tallar la carretera G-1. No hem de lamentar víctimes i els danys materials existents han estat mínims. El mateix possible causant de l’esllavissada, l’excavació profunda, ha esdevingut el mal que ha permès que la desgràcia no fos major, el cúmul de rocs va tapar el forat que un dia l’home va obrir. Dit això i havent explicat el que tots sabem, ara toca dir el que no tothom vol reconèixer. La celeritat amb la qual van actuar tècnics, experts, cossos de seguretat, però també polítics, ha permès que l’infern només durés sis hores. La presa de decisions en moments així no és fàcil, i la coordinació entre departaments, encara menys. Haver trobat una solució provisional en menys de sis hores és tot un èxit. No crec que hi hagi un únic responsable, però quan es tracta de terrenys privats Govern té poc a dir. La Llei general d’Ordenació del Territori i Urbanisme diu que els “propietaris de parcel·les, tenen l’obligació de conservar-les en les degudes condicions de seguretat” i que “els comuns, en assabentar-se de qualsevol irregularitat d’ús o de conservació, han d’ordenar al propietari l’execució de les obres necessàries per a conservar les dites condicions”. En aquest cas el comú ja va donar un avís als propietaris que les instal·lacions no eren segures.