Mediterranean Dream

Durant anys ha tingut el canal de viatges permanentment sintonitzat a la tele on mirava els reportatges de creuers i ara la seva dona li ha fet la sorpresa. Han arribat a port puntuals i il·lusionats en veure el perfil llustrós del Mediterranean Dreaming, però han trigat molta estona a poder embarcar i s’han acalorat. No res comparat a la il·lusió d’entrar al vaixell i rebre la benvinguda de la tripulació. La cabina no té balcó i és més petita del que esperaven. Gairebé claustrofòbica. Com tothom, fan una passejada per les diferents cobertes i localitzen els bars, restaurants, botigues i llocs d’esbarjo i entreteniment. Però la gent camina de manera erràtica, distreta i excitada. A ell l’atabala una mica. Intenta acompanyar la dona a la piscina però tothom ha tingut la mateixa idea: veu quilos de carn estesa a les gandules, carn empastifada de crema solar rostint-se al sol. La brisa li irrita la pell i busca algun altre al·licient entre l’oferta d’entreteniment del creuer però no li interessa el curs de cupcakes, ni la classe de gimnàstica acrobàtica. Mira sense interès un partit del torneig de paddle, ni de conya pensa llençar-se en tirolina i no té cap intenció d’iniciar-se en el surf en una piscina que fa onades. Quan pensa que no podrà baixar del vaixell fins l’endemà, sent que li falta l’aire i es descorda els botons de la camisa florejada. Al final, l’únic lloc on està a gust és al vestíbul principal. Des dels ascensors panoràmics, té una visió global del formigueig de creueristes i tripulació. Puja i baixa amb els ascensors. A vegades, per dissimular, surt de l’ascensor i fa un petit volt abans de tornar-hi. Li agraden les excursions quan atraquen als ports perquè el barco queda buit i pot passejar-se per les diverses cobertes. La tripulació el mira malament però el deixen fer. Quan la gent torna, ell va als ascensors panoràmics. I així uns dies. En tornar a casa elimina el canal de viatges. Posa les notícies i de cop recorda les altres embarcacions –pasteres de mort– que creuen el mediterrani carregades d’esperances ofegades. S’informa de les deixalles i la contaminació dels creuers, de les barreres de corall trencades perquè hi passin els vaixells, i les imatges del port de Durban inundat de plàstics i porqueria.