La granota i el bou

En aquest moment de l’any, una part significativa de la nostra petita població està descansant, lluny de les muntanyes que ens encerclen. Per cert, una altra part, també força representativa, continua treballant, participant en la prosperitat del país. Acull els nombrosos turistes i visitants que es decanten pels nostres paisatges i per conèixer de primera mà els encants de la nostra geografia, entre els quals destaca específicament la vall del Madriu, inscrita, sembla necessari recordar-ho una vegada més, al Patrimoni Mundial de la Humanitat.

Per als afortunats que no es dediquen a les seves activitats laborals és el moment de deixar passar el dia, i les hores, sense fer gran cosa i sense ser manat per un rellotge que, en altres moments, s’imposa amb ferocitat. Així, tenen l’oportunitat de dedicar-se als seus lleures preferits, entre els quals té preeminència, si ens refiem de les enquestes, la lectura de les nombroses novel·les d’estiu. Ara bé, alguns també aprofiten aquest període de tranquil·litat per tornar a emergir-se en els autors clàssics, aquells de sempre tan apreciats de l’amic Joan Massa. No es pot negar que ja han tractat els diferents temes que encara avui constitueixen la trama de les obres contemporànies. La invariabilitat dels sentiments humans fa que, en aquest àmbit, no resta res per descobrir i ja els grecs o els romans ho havien il·lustrat. Així, fa poc, vaig coincidir amb un conegut meu al bar de la platja. Prenent una copa, em va explicar que dedicava el temps lliure a tornar a llegir, entre tots aquells autors clàssics, les faules de Jean de la Fontaine, després d’haver presenciat com un actor francès els interpretava als escenaris de París.

Em va recomanar, en particular, la lectura de La granota i el bou, granota que, en voler imitar el bou, comença a engreixar-se, fins a rebentar i explotar. La meva curiositat em va portar a buscar de nou aquest text i quan vaig acabar la seva lectura, no em facis dir el perquè, vaig pensar d’immediat en el projecte d’aeroport que s’està comentant els últims mesos a casa nostra. Prova més, si era necessari, que és cert que no queda res per inventar i que els clàssics ja ho han dit tot.