Gaudir de les Festes Majors

Els enfrontaments contra la policia d’un grup important de joves no ens ha deixat insensibles. Les xarxes socials s’han omplert de multituds de comentaris sobre els fets en els quals es coincideix de forma majoritària a identificar l’excés de consum d’alcohol i d’altres substàncies com a desencadenants d’aquest tipus de comportament.

Comentaris com la facilitat per obtenir alcohol, inclús en menors d’edat, l’excés de dies de festa major, la manca de valors i d’educació per part dels joves amb un comportament deplorable, la manca d’implicació dels pares en l’educació dels fills han generat molt debat.

És evident que depenent del rol que ocupen enfront del jove, creurem que una o altra dels comentaris és la causa del problema. Però penso que el problema és una combinació de molts elements, d’una transformació de la societat que ens ha agafat a tots desprevinguts, pares, educadors, polítics, i amb pocs recursos propis per poder actuar.

Els pares ho intentem fer el millor que sabem o podem, però tot i així, moltes vegades, el resultat no és el desitjat. A casa es comporten com a sants, però un cop surten al carrer i s’agrupen, el seu comportament canvia radicalment fins a límits en molts casos inimaginables.

Els eduquem en valors, o com a mínim el sistema educatiu s’esforça per fer-ho, però els mestres es queixen de la poca implicació dels pares. I moltes vegades tenen raó. I això causa una incongruència que el jove aprofita de forma molt efectiva en el seu favor.

Els hem fet tallers i xerrades sobre el consum d’alcohol i drogues, però la realitat ens demostra que cada cop consumeixen alcohol en edats més avançades. I cada cop surten a la nit més joves i fins a altes hores. I la seva resposta és “que ho fan tots”.

Doncs sí, ho fan tots, uns més i uns altres menys, però tenen raó, la força del grup els obliga a anar en una direcció per no ser diferents, perquè en el fons no volen ser diferents, volen fer el mateix que els altres per no sentir-se exclosos, i això que els hem educat en l’acceptació de la diferència i de la no-exclusió. Però de ben segur que entre tots no fem les coses bé i el resultat és que a cada festa major les baralles i els comes etílics es troben a l’ordre del dia.