Creat:

Actualitzat:

Les vacances et permeten trencar la rutina de l’any i, si tens sort, canviar de boira, d’horaris, de paisatges, d’automatismes, etc. Una de les coses que més m’agrada és aconseguir temps compartit. Vull dir que després de tants mesos sent una mena d’ermità seglar pels horaris de la feina, amb vida social nocturna 0 o -3, puc permetre’m, sol o en companyia, gaudir de la nit de forma totalment relaxada i sense remordiments quan arriba el matí, que arriba d’hora, amics, que el cos ja està molt acostumat, no ens enganyem. Com ja us he confessat alguna vegada, m’agrada molt el cinema i ara també les sèries, sobretot des que les noves plataformes audiovisuals -les plafatormes, que diu aquell- ens ofereixen la possibilitat de veure una temporada, com ens doni la gana, del tirón si volem i no al ritme d’un capítol setmanal. Per això, avui suggereixo una pel·lícula, una sèrie i un documental. No m’atreveixo a dir que les recomano, perquè per a gustos, colors, i per a colors, el Pantone, però comparteixo tres títols. El de la pel·lícula, de Netflix, Operation finale, del 2018, una reproducció històrica de la captura l’any 1960 per part d’un comando especial del Mossad de l’ideòleg de la Solució final nazi, Adolf Einchmann, que s’amagava a l’Argentina. Per aquells que els agradi el cinema basat en fets reals i els detalls de la història que no tenen el focus permanent a sobre. El documental, de Netflix també, Knock down House (A la conquista del Congreso), del 2019, en què veus els budells al sistema electoral primari dels Estats Units i coneixes una mica com es va originar el fenomen Alexandria Ocasio-Cortez. I la sèrie, de la qual en diré poc o gens pel tema spoilers, d’HBO, i de títol Years and Years, també del 2019. Heavy metal, no, el següent, el plantejament. Una distopia, una ficció de sis capítols, basada en com podria ser de cardat el futur, tal com pinta el pati ara mateix. Colpidora. Ja em direu.

tracking