Malgrat l’optimisme que es desprèn de les declaracions de les autoritats lauredianes sobre la viabilitat del ràfting després d’haver-lo posat a prova durant els dies de festa major, ja em permetran que continuï expressant el meu escepticisme davant la possibilitat de fer-lo factible més enllà del que realment ha estat: una activitat més dins del programa d’actes de la festa gran de Sant Julià de Lòria. Els elogis manifestats amb frases com “el projecte és possible, és viable” o “l’activitat funciona” no ens haurien de fer perdre de vista el context en el qual es produeixen, amb uns condicionants a favor, sens dubte, com el fet que FEDA s’hi ha posat bé i que en el marc de la festa major una activitat nova sempre funciona -o quasi sempre- i més si és a preus populars. Les preguntes que caldria fer-se -i a les quals trobar resposta per decidir si l’administració ha d’apostar perquè acabi sent un atractiu permanent- són, primer de tot i fonamental, si la parapública està disposada a subministrar cabal sempre que li sigui necessari a l’activitat aquàtica i si la despesa que genera aquest subministrament -xifrat en 1.000 euros cada dia que calgui- compensaria els ingressos produïts per la pràctica ludicoesportiva; segon, quantes de les 300 persones que va xifrar el comú que havien practicat el ràfting aquests cinc dies eren els mateixos lauredians gaudint d’un acte de festa major i quants eren visitants de les nostres valls, atrets pel nou equipament; i, tercer i no menys important, si els preus per a la seva pràctica continuaran sent tan assequibles com els de festa major.