x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
Foc i lloc

La presència francesa a Andorra

Relació entre llengua i economia
Actualitzada 30/07/2019 a les 07:05
La llengua francesa, que forma part de la nostra realitat sociolingüística, ha perdut el pes que havia tingut en èpoques passades. Aquest nou escenari és el resultat de l’afebliment de les relacions econòmiques, culturals i de cooperació amb França que van assolir el màxim esplendor als anys seixanta del segle passat. Durant aquell decenni la cultura francesa gaudia d’un gran prestigi, encara que els residents d’aquesta nacionalitat només representessin el 5% de la població. És l’època en què el comerç andorrà mostrava una clara preferència pel mercat francès i les importacions de França multiplicaven per quatre el valor de les espanyoles, mentre que l’afluència de turistes era similar en les dues fronteres. Els lligams es reforçaven quan l’any 1967, per primera vegada, un copríncep francès
–Charles de Gaulle– visitava el país i el seu govern decidia construir el Lycée Comte de Foix en uns terrenys cedits pel Consell. Actualment, la tendència s’ha invertit fins al punt que els intercanvis amb França han sofert un daltabaix en referència als d’Espanya: les mercaderies importades per Farga de Moles quintupliquen les que entren pel Pas de la Casa i l’afluència del turisme espanyol quadruplica la del francès. En el terreny de la demografia, els francesos, amb una dinàmica inferior a la d’altres col·lectius nacionals, s’han reduït al 4%. Les relacions econòmiques influeixen en l’ús d’una determinada llengua en un país que, com Andorra, té una vocació turisticocomercial molt definida. És evident que els que treballen en àmbits relacionats amb el turisme i el comerç no tenen avui les mateixes exigències lingüístiques que fa mig segle. L’aprenentatge d’una llengua estrangera se subordina a les necessitats econòmiques i moltes empreses prioritzen l’anglès i fins i tot el rus, en detriment del francès. També cal tenir en compte el pes de les universitats espanyoles que atrauen la meitat dels estudiants andorrans, mentre que l’altra meitat es reparteix entre les universitats franceses i l’andorrana; en l’elecció juga un paper important l’ascendència espanyola de molts universitaris i el poder d’atracció de l’àrea de Barcelona. A tot plegat cal afegir l’estat de les comunicacions viàries amb França, que han quedat al darrere de les existents amb Espanya.
  • #8 estevet
    (30/07/19 14:48)

    De petit, fa 30/40 anys, la presència francesa era més important, sobre tot en temes d'educació: molts de nosaltres (andorrans de soca-rel però també fills d'espanyols, francesos i portuguesos) vam anar à l'école française, desprès al collège i lycée per acabar naturalment estudiant a Tolosa, Perpinyà o Montpellier.
    La tendència es va invertir realment fa uns 25 anys, amb l'escola andorrana. Per molts estudiants, continuar els estudis superiors a Espanya era més lògic. Per temes d'idioma, de sistema educatiu però també per temes extra curriculars: més festes a Espanya i nivell més baix (generalitzo).
    Al crèixer, Andorra va atraure treballadors espanyols i portuguesos i la presència francesa ha anat perdent pes.
    Però vist la nostra llengüa nacional i l'orografia, és normal que la població miri més cap a La Seu que cap a Foix.
    Però a nivell de les institucions crec que es podria fer més per equilibrar les influències.

    Respondre
  • #7 Estàs ben equivocat
    (30/07/19 14:05)

    Miquel Ratoli va dir..
    Estàs ben equivocat nosaltres amb Catalunya compartim la llengua i  algunes tradicions importants però no som catalans ni volem ser espanyols. Volem una neutralitat que per això tenim dos coprínceps. I tho diu el fill Andorrà d'uns inmigrants que s'estima molt el seu país encara que hi ha actualment moltes coses que no m'agraden i que em fan vergonya. Sobretot quan miro les notícies de la premsa.

    Respondre
  • #6 Venuts
    (30/07/19 13:59)

    Només falta desmuntar les duanes per ser una província espanyola,pertanyem al mateix sac que llatinoamèrica i solament copiem per imposició europea les lleis espanyoles,tècnicament estem venuts,nosaltres i la nostra despareguda soberania.

    Respondre
  • #5 Perdem nosaltres i els nostres fills
    (30/07/19 10:25)

    Estic molt d'acord amb aquest article i vull afegir que molts fills d'inmigrants tenen una carrera universitària gràcies a França. Una matrícula a França 150€ una matrícula a Espanya a la pública sobre 2.800€. A França reben moltes ajudes amb el transport, habitatge,etc. A sobre el pes de la llengua francesa a batxillerat s'està perdent i els estudiants no tindran una base suficient sòlida com per anar a França. Som rucs o què? 
    O senzillament no ens importa.

    Respondre
  • #4 O firmes o signes, tu mateix...
    (30/07/19 09:58)

    Només faltaria afegir la tirada d'orelles d'en Sarkozy i la rendició i humiliació, devant en Frémont.

    Respondre
  • #3 Marc
    (30/07/19 09:22)

    Potser hem arribar a aquesta situació, també ,   perquè en el seu temps hem estat “colonitzats” pels espanyols que no tenien sortida al seu mateix país . Doncs per temes de subsistència ens hem espanyolitzat , malauradament en detriment del altre país veí que no va patir cap “crisis” política els últims 60/50 anys .

    Respondre
  • #2 Miquel Ratoli
    (30/07/19 08:40)

    Ridicul... aquesta opinio, molt catalanista per cert, em fa fastic. Parleu d'intercanvis de l'any 1967 quan hi havia una dictatura a Espanya, avui digueu me un producte françes que no es pot trobar a Andorra ? Les marques franceses entren a Andorra via Espanya fer, cada 3 mes, aquests estudis no té cap sentit, fins i tot les Renault o Citroën venen d'Espanya.
    Igual per la cultura, si per vostes la cultura francesa es Adamo, o Luis Mariano aleshores pobre Andorra...que s'esta convertint en una provincia catalana.

    Respondre
  • #1 Merce
    (30/07/19 07:14)

    En el mon França te una importancia relativa; pero Espanya no en te cap. Aixi anem nosaltres convertint-nos en una provincia espanyola.

    Respondre
8
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2019 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts