x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
La tribuna

Una Andorra de cultura

Historiadors i filòsofs han lluitat per demostrar que la cultura és i ha de ser la base de la construcció d’una societat realment sana i és la base d’una veritable democràcia
Actualitzada 29/07/2019 a les 06:36
    Pere Baró
La cultura no és un mot que ve de nou, I és que des del principi de l’època més daurada de l’home pensador ha sigut objecte d’estudi i d’ampliació per part dels nostres historiadors i filòsofs. Ja des de Tales passant per Pitàgores o Demòcrit i seguint per Russell, com a més actual, tots ells han lluitat per demostrar que la cultura és i ha de ser la base de la construcció d’una societat realment sana i és la base d’una veritable democràcia.
L’Enciclopèdia catalana defineix la cultura com a “conjunt de tradicions (literàries, historicosocials i científiques) i de formes de vida (materials i espirituals) d’un poble, d’una societat o de tota la humanitat”. En definitiva, la base d’una societat sana.
I a Andorra, quina importància li donem a la cultura? Doncs som un país que cuida i intenta mantenir les tradicions. La prova és que en tots els àmbits de la nostra vida (social, polític, econòmic, educatiu...) és present i moltes vegades és una de les nostres marques d’identitat. Un dels exemples més clars és el nostre règim polític: som un país que manté el nostre Coprincipat parlamentari i és clau en moltes de les nostres decisions i estaments polítics. (Per aprovar les nostres lleis, necessitem l’acord d’almenys un dels dos Coprínceps.). Més enllà del pensament de cadascú sobre Coprincipat sí o Coprincipat no, aquesta és una de les proves que Andorra cuida i manté les tradicions.
I en l’àmbit social? Andorra manté els quarts en moltes de les nostres parròquies, així com l’aposta clara per les tradicions en festes majors i festes del país (Sant Joan i les seves falles, Sant Antoni), mantenim les de totes les parròquies, així com aquelles que són més de barri com ara les del Puial (permeteu-me tirar una mica cap a casa).
Més enllà de les festes en si, la participació ciutadana és també molt elevada tant com organitzadors com a participants. No hem d’oblidar, però, que Andorra és un país d’acollida de moltes nacionalitats diferents i és per això que també tenim molt present la cultura de molts països en el nostre dia a dia: Espanya, França, Portugal, Marroc, Filipines, etc. Moltes d’elles les acabem acollint i fent nostres: els castellers en són un dels exemples més clars.
En definitiva, Andorra i els seus habitants estimem i col·laborem amb la seva cultura nacional i amb la dels nostres residents. Andorra cuida la seva cultura i és d’honorificar i deixar-ne constància, perquè ha de ser un motiu de felicitar-nos i no deixar-ho estar. Al contrari; hem de continuar treballant-hi i explicant a les generacions futures que cal continuar amb aquest llegat tan maco dels seus padrins, pares, amics, en definitiva el seu propi llegat.
I des de les institucions? Com es cuida aquest llegat i aquestes ganes de la societat de cuidar i estimar la nostra cultura? En l’àmbit local tots els comuns participen en les seves festes parroquials (econòmicament i fent-se presents). La gran majoria de parròquies tenen una conselleria dedicada només a cultura. I en l’àmbit estatal? És cert que existeix un ministeri que se n’ocupa però ho compagina amb els esports. Cert és també que s’inverteix diners en accions culturals així com les ganes de fer-ne part. (No ho nego pas), però és suficient la inversió que es fa? Importa a l’actual Govern la cultura i el seu ministeri? La meva opinió personal és que no deixen de banda la cultura; però crec que és necessària una major inversió així com una major importància. Seria tan difícil un ministeri només de cultura presidit i dirigit per experts d’aquest món tan complex? (La meva intenció no és desprestigiar la feina i les capacitats de l’actual ministra, de la qual encara no podem dir res, ja que acaba de començar). Per què no comptem amb cap Secretari d’Estat de Cultura? (en tenim tretze! No vindria pas d’un més, penso jo). No critico que la ministra en necessiti un per a l’Esport, però per què no compta amb una mà dreta en el món de la cultura?
I a escala pressupostària? Des de l’executiu ens defensaran que el pressupost ha augmentat i és cert (d’un 4,57%). La pregunta hauria de ser, s’ha invertit bé aquest augment? Per ser més concret; es cuida el nostre patrimoni amb aquests diners? La resposta és que no prou. L’exemple més clar és la conclusió que fa Joan Reguant, coordinador de la candidatura a patrimoni mundial de la Unesco Els testimonis materials de la construcció del Coprincipat d’Andorra. Reguant comentava que dels onze béns que es postulen al projecte, només tres gaudeixen d’una protecció excepcional. Sense oblidar el pas de tortuga dels darrers executius a tenir un pla de gestió eficaç per a la seva cuida i preservació. No és només qüestió de diners, sinó també de saber invertir correctament aquests fons i posar-hi mitjans per a poder portar una política de conservació cultural eficaç. No oblidem que el gran patrimoni d’Andorra és únic en els Pirineus i en una gran part d’Europa. Hem de tenir, doncs, un ministeri cultural que aposti sense por amb professionals de l’entorn cultural andorrà i estranger.
No oblidem que “la cultura és sinònim de civilització i progrés intel·lectual” (José Sarukhàn Kermez, 1940). És doncs extremament necessari invertir en cultura per a tenir una Andorra lliure, intel·ligent i sana mentalment parlant.

*Pere Baró, Secretari d’organització del PS
Etiquetes
  • #2 Eduard López Mirmi
    (29/07/19 17:56)

    Hola Pere, sobre el tema de la manca d'una Secretaria d'Estat de Cultura, no us entenc: Des del PS Heu criticat (jo també, per cert) el nombre excessiu de nomenaments de rang 2 i ara resulta que en manca 1. De fet et descuides d'apreciar que la ministra s'ha envoltat de 3 directors nomenats per gestionar les diferents àrees culturals, cosa que supleix amb escreix i molt escreix, una secretaria d'Estat. Podriem discutir (debatre) si aquest tercer nivell són càrrecs polítics o no. Per mi és irrellavant si es cobreix així la gestió cultural.

    Respondre
  • #1 Damià
    (29/07/19 13:38)

    L'efecte globalitzador a prostituït la cultura, convertint-la en un producte de mercat més per satisfer els cercles clientelars. Barrejant les cultures, l'únic que es produeix és una pèrdua d'essència i identitat, crec que caldria redefinir el terme cultura.

    Respondre
2
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2019 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts