Dimarts passat 16 de juliol Público (diari digital) va esbombar en un reportatge d’investigació periodística que el cervell de l’atemptat que va causar la massacre de les Rambles de Barcelona, va ser confident del CNI fins a aquell mateix dia. Temps ha, una notícia d’aquesta magnitud hauria trobat ressò a les capçaleres dels principals diaris i mitjans informatius de ràdio i TV... Temps ha... perquè dimarts passat “Silenzio stampa” a les tapes dels grans mitjans de difusió nacionals (fins i tot les de matriu catalana). A Catalunya la premsa local-regional l’hi donava tota la volada possible. Vist que tenim tendència a informar-nos, millor dit, a llegir i/o escoltar allò que volem sentir i no el que realment succeeix -cosa que exigeix un esforç suplementari - ja pot vostè imaginar l’abast real i les possibles conseqüències de la notícia... Indignació indignada a Catalunya. Indiferència indiferent a la resta de l’estat espanyol, amb les excepcions de sempre. El tema temps ha donaria per omplir debats i tertúlies dies i setmanes. Ara la quasi segura investidura fallida de Sánchez i l’amenaça d’una nova contesa electoral aclapara la “informació informativa”. La qüestió és tenir al poble entretingut i ben distret. Una vegada més s’acompleix l’aforisme que la realitat supera la ficció. Si no ho han fet ja, busquin i vegin “Years and Years” la distopia televisiva d’HBO que mostra un futur ombrívol, per no dir negre, per a la nostra civilitzada Europa i per extensió al món. Tal i com van les coses, estem a dos telenotícies de superar-lo amb escreix!