Viure en un món de soroll ens empobreix de forma irremeiable. No contrastar les diferents realitats o les opinions oposades i tancar-nos en el nostre espai de confort, en la bombolla dels que pensen com nosaltres, fa impossible que creixem com a persones, però també com a societat. Un dels pensadors més influents d’aquest segle, el filòsof basc Daniel Innerarity, explica com un aprèn menys dels seus amics que dels seus adversaris i argumenta la necessitat de fer atenció a una pluralitat de fonts d’informació que ens ajudi a valorar la realitat. La sensació que vivim en un permanent soroll –a vegades explícit, d’altres somort, però que ressuscita i es fa estrident de forma periòdica– és evident quan determinats temes i propostes van sorgint de forma recurrent, omplen titulars dels mitjans de comunicació, les xarxes en van plenes, els polítics i els agents econòmics se’n fan un fart de fer declaracions, els que escrivim opinió diem la nostra i els comentaris -anònims quasi sempre- a les notícies substitueixen aquell to de tertúlia de bar –l’espai on abans d’internet un es reunia, amb fum i tot, per comentar l’actualitat amb els col·legues, pensessin o no com tu–. El filòsof basc és de l’opinió que les allaus informatives ens porten a la confusió. La comparteixo. Que tothom hi digui la seva i que s’omplin pàgines, informatius o tertúlies, en si mateix no és dolent, sinó que allò preocupant és que amb tanta confusió els ciutadans no sapiguem destriar la informació rellevant de la que només fa soroll. Per això és tan important l’exercici crític de pensar perquè no el que és més sorollós és el més important. Tinguem-ho en compte per als futurs debats que ens venen a sobre.