x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
Foc i lloc

La lleialtat (I)

En una societat individualista com la nostra, és com una llum a la foscor
Actualitzada 19/07/2019 a les 06:41
Com més avança la vida, més aprecio la lleialtat. La lleialtat en qualsevol de les seves formes té un valor incalculable. Pot prendre diferents formes segons els orígens, però, en totes, és un dels valors més apreciats que un pot trobar. En una societat individualista com la nostra, la lleialtat és com una llum a la foscor.
Potser la forma de lleialtat que podria ser més fàcil de trobar seria la personal. El respecte d’uns principis individuals només requereix la mateixa persona. Però l’observació permet desdir la teoria. És difícil trobar avui en dia gaires persones que siguin lleials a uns principis; sembla que la norma més habitual sigui moure’s segons com bufa el vent. Cal conservar a prop persones d’aquesta mena.
La lleialtat entre els membres d’una família és la més indubtable i inqüestionable. De manera natural, els lligams familiars la promouen sense ruptures. Tot i que entre parents tot sovint es trenca per causes d’herències o de repartiment de béns. Aquest és un tipus de lleialtat que, com que se suposa que sempre la tindrem, tendim a menystenir-la.
Per altra banda, existeix la lleialtat d’amistat. Aquesta és realment valuosa. Les amistats lleials que et fan costat de manera incondicional són poques i cares de trobar. Per això, cal conservar i valorar totes i tots aquells que es mantenen al nostre costat de manera altruista sobretot en aquells moments més difícils de la nostra vida. És decebedor comprovar com alguns desapareixen quan realment més ho necessites. Per altra banda, tot queda àmpliament compensat pels que et fan costat en moments difícils. Les amistats lleials formen vincles que perduren tota una vida i es posen a la mateixa alçada, inclús a vegades superior, de les familiars.
I una cosa fantàstica de la lleialtat és que, habitualment, no es manifesta amb grans cops d’efecte ni amb focs d’artifici; molts cops, tan sols un missatge, una trucada o un cafè la poden fer aflorar. Les mostres de lleialtat, provinguin d’on provinguin, són una de les manifestacions més elevades de les relacions humanes que hem de conservar, valorar, apreciar i cuidar perquè no desapareguin mai de les nostres vides.
  • #1 Joan
    (19/07/19 08:40)

    Màxim 1000 caràcters ?, “a buen entendedor pocas palabras bastan” quant de raó tens!

    Respondre
1
El més...
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2019 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts