x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
DIARI TV
La seca, la meca i...

La rentrée

Actualitzada 15/07/2019 a les 06:37
Que sí, que sí. Que tot just portem dues setmanes de vacances escolars, però a veure qui és la llesta que s’espera al darrer minut per fer la comanda de llibres –folres inclosos–. Magatzems i papereries plenes de llibres i bolígrafs de colors
–no oblidis el malèfic flabiol–, regles, grapadores i maquineta amb dipòsit. Víctimes de la planificació i la precipitació de tot el que ens envolta, el consum ens empeny a avançar les despeses fora de temps. Pengem els llums de Nadal al novembre, mengem bunyols de Quaresma per Carnaval, coca de Sant Joan a principis de juny i encetem les rebaixes d’estiu quan tot just ens hem tret la jaqueta. Al juliol, toca encarregar la roba d’esport, la bata de l’escola i el material escolar. A l’agost, recollir el transport escolar- que ja vam sol·licitar al mes de maig i començar a preveure extraescolars, horaris i noves ocupacions, quan en la major part dels casos ni tan sols hem marxat de vacances. És cert, el temps s’accelera, però nosaltres sembla que cada cop l’empenyem més, empassant-nos etapes. Els nens han de créixer ràpid, hem d’arribar més d’hora, hem d’acabar més feina, hem d’assolir nous reptes. Potser comença a ser hora de buidar les butxaques per donar un cert marge a la improvisació i a la procrastinació. A risc de no trobar la llibreta de color blau. Al final, la vida no ens hi cap en vint-i-quatre hores. I no és qüestió de demanar més temps, sinó de dotar-lo de més sentit. Com les bosses de senyora, com més grans les duus, més coses t’hi caben. No hi ha com una bandolera per destriar el persidecàs del que és imprescindible.
  • #1 Núria
    (15/07/19 09:14)

    Estic totalment d'acord amb tu, Noemí. Quan era petita, tot això del que parles arribava quan tocava, em penso. Veure els llums de Nadal pel novembre, per exemple, em provoca un gran estrès. Em posa nerviosa perquè em sembla que faig tard, no sé on, però m'estan dient que faig tard. Jo vull viure el meu ritme, que sembla que no deu ser el general. Però, al final, tant me fa. En la mesura que pugui, viuré a contra corrent, em negaré a seguir sent dels xais del mig del ramat. Com a mínim, vull ser dels xais que se salten una mica la corrua i caminen més enrere. Però us puc ben assegurar que intentar ser més lliure, ni que sigui una mica, demana molt d'esforç. Però ho seguiré intentant.

    Respondre
1
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2021 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts