No puc evitar de vegades flipar davant la banalització a la qual estem sotmesos. Els nous models a seguir pels més joves han deixat de ser científics, astronautes, professors... Ni tan sols són estrelles del cine, del futbol o cantants. Les noves celebritats objecte de desig són bloguers de moda, videojocs o cosmètica, joves que guanyen milers d’euros per mostrar la seva vida o per fer paròdies a internet. Joves amb canals de YouTube a la recerca de likes i de seguidors. Instruments de les marques i els mitjans que venen vides de pel·lícula, mentre la seva existència moltes vegades és tragicòmica. L’aparença que regna amb força a la nostra societat i que inculca als més joves aquests aparadors de felicitat tan irreals com buits de contingut. Poques experiències verdaderes i molt cartó pedra i somriures passats per filtres de colors. Aquests són els nous models a seguir, les professions més ben pagades... mentre el que importa de veritat queda en una cambra plena lluny dels focus i els objectius. Convertim en mediocre allò extraordinari i en superba la superficialitat més absurda. I tots en som còmplices, caiem en aquesta foguera de les vanitats tan explotada i tan potent. L’educació és una vegada més fonamental per obrir perspectiva als joves i fer-los veure més enllà de blocs i canals temàtics. Necessitem advocats, científics, guionistes, metges, infermeres, poetes, mecànics, enginyers, economistes, esportistes... ments brillants que persegueixin l’evolució en positiu de l’espècie.