x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
La tribuna

Verdaguer al cinema

El 7 i 8 de juliol del 1882, va fer nit a la Seu abans d’emprendre a peu la ruta pel Pirineu
Actualitzada 06/07/2019 a les 07:11
En tal dia com demà i demà passat, dies 7 i 8 de juliol de l’any 1882, mossèn Cinto Verdaguer feia nit a la Seu d’Urgell abans d’emprendre a peu la ruta estiuenca pel Pirineu, la primera de les dues llargues que va realitzar. La segona, seria l’any següent, el 1883, més llarga que la del 1882 i acabada a les Valls d’Andorra, on entraria a darrera hora de la nit del dissabte 25 d’agost, pel port de Creussans, fent nit a una cabana de pastors al Castellar i l’endemà, diumenge, llevant-se a punta de dia per anar a dir missa a Llorts, de camí cap a Ordino, on seria allotjat a casa Rossell. Mossèn Cinto restaria en terra andorrana fins al dia 7 de setembre, vigília de Meritxell, degut a la neu que com diu ell: “literalment em va treure d’aquelles muntanyes”. Si no va ser a l’aplec de Meritxell, no fou per una nevada primerenca d’un parell de dits. Més aviat, podem suposar una nevada de bon gruix, provocada per un fet ocorregut a milers de quilòmetres, els 11.000 que hi ha entre Andorra i l’illa de Sumatra, on justament a migdia del dia 26 d’agost hora local, quan mossèn Cinto enfilava des de la vall de Solcèn el camí del port de Creussans, es produïa l’erupció del volcà Krakatau, considerada la segona erupció més important d’època històrica. El núvol de cendres es va estendre arreu del món i va fer baixar les temperatures i provocar dos d’anys gairebé sense estiu i amb fred i nevades primerenques, com la que va treure Verdaguer de les alçades andorranes de Soldeu.
L’estiu de 1882, mossèn Cinto acabaria la ruta pel Pirineu a la Maleïda, el massís amb el cim més alt de la serralada, Aneto, de 3.403 metres i mig d’altitud. L’arrencada a la Seu d’Urgell, el dia 9 de juliol, el portaria cap a Castellbò i sant Joan de l’Erm, on faria nit. L’endemà, creuaria la Ribalera i a les Bordes de Conflent passaria la nit, per enfilar el dia 11 el pic de Salòria i anar a passar, de camí cap a Tor i Vallferrera, a tocar la vall andorrana de Setúria, que li semblà la més bella que mai no hagués vist: “no he vist en los Pirineus una vall més bonica de nom i de fets que l’encantada i inoblidable vall de Setúria”. A Tor hi dormiria l’11 i el 12 de juliol. El 13, a Tírvia. El 14, a Anàs, ja a Ribera de Cardós. El 15 saltaria cap a les Valls d’Àneu, dormint a Esterri i seguint la Noguera Pallaresa amunt, dormiria a Isil el dia 16, fent nit a Montgarri el 17, per entrar a la vall d’Aran el dia 18 i dormir a Gessa. El dia 19 i 20 s’estaria a Vielha. El 21 dormiria a l’Artiga de Lin i el dia 22 de juliol arribaria al cim d’Aneto.
Aquell periple del 1882, el podem veure ja als cinemes expressat en el documental Maleïda 1882. L’aventura de Jacint Verdaguer a l’Aneto, dirigit per Albert Naudín. La preestrena la vam poder gaudir al teatre Atlàntida de Vic, el dia 21 de juny passat i el gust i el plaer ens va agafar de la mà des del primer moment, des del frec de les velles pedres de la catedral de Santa Maria d’Urgell, fins a les crestes i neveres d’Aneto. El guionatge és obra i ànima del Bernat Gasull, seguidor de les passes de mossèn Cinto, del Verdaguer excursionista, qui té publicades dues obres de referència: “Les ascensions de Verdaguer al Pirineu. Cossetània edicions, 2008 i “Maleïda”, Verdaguer Edicions, 2015. La figura de Verdaguer, la broda amb mirada, veu i caràcter, l’actor Lluís Soler, que fa de Verdaguer narrador al llindar de les acaballes de la seva vida, l’any 1901, amb 56 anys, un abans de morir. El Verdaguer de 37 anys, que trescava pel Pirineu l’estiu de 1882, el representa l’actor Santi Pocino, amb qui caminem i mirem país, la meravella de Pirineu vist per mossèn Cinto i glossat en bona part a Canigó.
Verdaguer al cinema és una excel·lent iniciativa, que començava en certa manera l’any 2002 a Andorra, justament a la vall de Setúria, en els actes de commemoració del centenari de la mort de Verdaguer. Allà hi érem amb el Pere Canturri, i amb Perejaume, i amb la gent de Folgueroles i de Vic que mantenen viu el caliu de Verdaguer. A Setúria va sorgir la idea de fer la Pica d’Estats i entrar a Andorra seguint el camí que havia fet Verdaguer l’any 1883. Com hi vam gaudir amb el Pere, cercant sobre el terreny, el fil del pas pel port de Creussans i cap a Ordino. Com t’agradarà veure Maleïda 1882, enyorat Pere Canturri, des de les alçades on voles.
Amb el director de Maleïda 1882, Albert Naudín, i amb el Bernat Gasull, i amb la Carme Torrents que ha estat durant 25 anys directora de la Casa Museu Verdaguer de Folgueroles, i amb la Jordina Boix, que n’és directora des d’aquest any, vam parlar en acabar la projecció a Vic, de la possibilitat d'engrescar i moure gent en la realització de la segona i encara la tercera part de les excursions de Verdaguer pel Pirineu. A la segona, ja li posem fites: Canigó, Cadí, serres de Sant Joan i de Carreu, entre Organyà i la Pobla de Segur, l’Argenteria a Collegats, Vall Fosca i final el 15 d’agost de 1883 al Santuari de Montgarri, cantant els gojos. La tercera part, arrencaria a Montgarri, entraria a França i tindria l’ascensió a Montcalm i la pica d’Estats i arribada a Andorra, tot això darrer el dia 25 d’agost, per entretenir-nos després en els dies de sojorn, de repòs a casa Rossell d’Ordino i a casa Guillemó d’Andorra la Vella i d’ascensions a Casamanya, al Puig de la Cometa, a Incles i a Pessons. Fem vots perquè l’Albert Naudín, el Bernat Gasull, el Lluís Soler, el Santi Pocino, mossèn Cinto i el Pere Canturri des de les solituds de Setúria i qui també vulgui ensonyar-s’hi, hi puguin reeixir.
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2019 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts