x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
Les set claus

Som més feliços de grans?

La mala notícia és que el temps vola, la bona és que tu ets el pilot
Actualitzada 06/07/2019 a les 07:10
Al llarg de la vida aprenem de les experiències. Anem envellint, però això ni significa necessàriament que es vagin reduint les nostres possibilitats per aprendre. Al contrari, totes les vivències que acumulem haurien, progressivament, permetre triar i decidir amb més criteri i amb més llibertat com anar aconseguint ser més feliços. I dit això, és cert que la sensació de felicitat evoluciona positivament amb el pas del temps? En la infantesa i l’adolescència, la felicitat es confon amb la satisfacció immediata. La nostra curta trajectòria de vida i la forma en què processem la informació, ens impedeix pensar més enllà. La felicitat està disponible aquí i ara, com també ho està la frustració, però afortunadament el nostre desconeixement tendeix a fer-nos més vividors que patidors. Ja en l’edat adulta, la felicitat es comença a assaborir i experimentar de manera més plena, tot i que encara a petites dosis. Es compta pels petits moments que quotidianament ens reforcen i per la consecució d’algunes metes; però encara ens pot en excés l’ànsia per descobrir tot el que està per arribar. Passem encara la major part del temps centrats en el futur, treballant per forjar-nos un bon provenir, invertint una enorme quantitat d’esforç per assegurar-nos d’aconseguir això que tant desitgem. Passada la barrera que marca l’adquisició de la saviesa més definitiva, rondant els 55/60, es produeix una de les fites de maduresa més importants del nostre desenvolupament vital, ja que s’obre a la fi el període de major sensatesa. Arriba amb força a les nostres vides l’assossec i la perspectiva amb la qual algunes coses passen a ser fútils i només cobren importància les que realment ho mereixen. Per aquesta sana distància emocional que ja som capaços de prendre, en contraposició a la urgència i l’ambició que abans regien la nostra quotidianitat, comencem a ser capaços de preocupar-nos només per les coses importants i només en la seva justa mesura. Hem après a mesurar les nostres forces i, amb sort, també a acceptar les nostres limitacions i conviure-hi.
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2019 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts