x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
De la meva agenda

L'Inca d'AINA regala somriures

Al Serni l’impressionà que els amos de l’Inca es veiessin obligats a abandonar la seva gosseta
Actualitzada 30/06/2019 a les 07:12
L’Inca d’AINA converteix la tristesa causada per les xarxes socials “de gossa maltractada” en somriure. Ens regala el conte que tant li agrada contar als centenars de nens i nenes que la visiten durant un any.
El Serni tenia el bon costum de guardar les restes del menjar de taula per als animalets del corral d’AINA. Els diumenges a la tarda, tot passejant amb la padrina Teresa, anava a parlar amb els ànecs, les pintades, els conillets. Li encantaven les cabretes perquè eren les més gormandes dels bocins de pa i de fulles d’enciam que els donava a través de la tela metàl·lica. El mossèn volgué recompensar la fidelitat del Serni i de la padrina amb el regal d’un conillet. El Serni el batejà amb el nom de Blauet fent honor als seus ulls. Hi havia diumenges que el Blauet no sortia de sota la gàbia i el Serni no el podia ni tan sols saludar. Aleshores, se n’anava a consolar-se al xalet de l’Inca.
L’Inca és la gossa que AINA va adoptar fa tretze anys. Era molt estimada pels seus amos que tenien un restaurant al costat del llac d’Engolasters. Resulta que a molts clients dels restaurant no els agradava la presència d’un gos durant el dinar. Fins i tot, algun client va escriure la queixa en el llibre de reclamacions. Quantes més queixes rebien de l’Inca, més estima li professaven els seus amos. Amb tot i això, acordaren cercar la millor solució per a l’Inca i per a la pena de la separació de l’animal de companyia, mai més ben dit en aquesta ocasió.
L’amo de l’Inca havia estat ainista. Un dels tallers que més li plaïen era la granja. Digué a la seva dona: “Preguntem a mossèn Ramon que plora la mort del seu gos, el Xut, si la vol acollir. La mainada d’AINA i també de Canillo s’ha fet molt amiga de l’Inca: no pot ser que estigui lligada amb una cadena per llarga que sigui, lamentaven uns nens, mentre els altres reivindicaven una digna caseta “per al millor amic de l’home”. Gràcies a la generositat del Quim i de la Manela, en ocasió del seu aniversari de noces, l’Inca té avui un dels millors xalets de la Parròquia de Canillo.
Al Serni l’impressionà que els amos de l’Inca es veiessin obligats a abandonar la seva gosseta, i exclamà: “Jo hauria estat molt feliç d’acollir-la a casa meva!” Sense que ningú se n’assabentés, el Serni guardava uns estalvis per comprar un gosset. Havia recollit 13 euros.
A una de les botigues del carrer Riberaigua hi havia un rètol que deia: “Gossets en venda.” El Serni encuriosit hi entrà i preguntà “Quant valen els gossets?”
L’amo contestà: “Entre 30 i 50 euros.”
El Serni es posà la mà a la butxaca i tragué el mocador on portava tot el seu tresor: 13 euros. Deslligà el mocador i els va contar un per un amb l’amo. En veure el bon cor del Serni envers els animalets, l’home somrigué i xiulà. De la rebotiga sortí la seva gossa seguida de cinc gossets. Un dels gossets anava quedant-se considerablement enrere. El Serni encuriosit assenyalà el gosset endarrerit que coixejava: “Què li passa a aquest gosset?,” preguntà.
L’home li explicà que, quan el gosset nasqué, el veterinari li digué que tenia un maluc defectuós i que coixejaria la resta de la seva vida.
El Serni s’emocionà molt i exclamà: “Aquest és el gosset que jo vull comprar!”
L’amo li digué: “Si tu realment el vols, jo te’l regalo. Aquest gosset no serà mai capaç de córrer, saltar i jugar com els altres gossets.”
El Serni replicà mirant directe els ulls de l’amo: “Aquest gosset val tant com els altres gossets. Jo li pagaré el preu complet. Avui li dono 13 euros i cada mes li’n donaré 3 més fins que li hagi pagat tot el deute.”
El Serni s’aixecà la part baixa del pantaló. “Bon amo, mireu el meu peu esquerre. S’aguanta gràcies a l’aparell mecànic que el doctor m’ha posat. Jo no puc jugar a futbol, ni esquiar i quan vaig a AINA m’he de quedar amb mossèn Ramon mentre els companys són a Fontargent, o als Colells, o Encampadana. El gosset i jo necessitem que algú ens comprengui.”
A l’home se li ompliren els ulls de llàgrimes... Somrigué i digué: “Només desitjo que cada un d’aquests germanets gossets trobin un amo com tu... La mateixa sort que l’Inca a AINA”.
Al bona nit, els ainistes pregaren per tots els gossets i gossetes del món a la dolça Mare de Déu de Meritxell, la Confident del mossèn. Ella ens somrigué amb la mateixa emoció que l’amo de la botiga. Ens confià: “A la vida no importa qui ets, sinó que algú t’apreciï pel que ets, i t’accepti i t’estimi incondicionalment.” El motor de la fe és l’amor per l’amor.
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2019 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts