x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
Foc i lloc

Residus plàstics

Quin és el destí del contenidor groc?
Actualitzada 18/06/2019 a les 06:07
    M. Jesús Lluelles Larrosa
Tots som conscients que el consum de bosses de plàstic que s’efectua als grans magatzems és exagerat i així ho confirma l’article del suplement dominical del 9 de juny d’aquest diari, en què es comenta que un sol establiment gasta dos milions de bosses de tot tipus anualment. Una societat consumista com la nostra genera un volum exagerat d’embalatges, ja que la majoria de consumidors realitzem la compra diària als grans magatzems, on els productes estan habitualment sobre-embalats; aquest fenomen no és exclusiu d’Andorra i, actualment, afecta tant els entorns urbans com els rurals.
El Centre de Tractament de Residus d’Andorra disposa d’una planta de triatge que pot tractar vàries tones de deixalles diàries; els plàstics i les llaunes es classifiquen en cinc categories: ampolles d’aigua, llaunes, brics, plàstic dur i bosses, a més d’una part de difícil classificació que s’incinera. Un cop compactat, el plàstic es destina a una planta de Catalunya i, a partir d’aquí, segueix d’altres camins; Espanya va exportar 319.000 tones de plàstic l’any 2016, que la situen en el sisè lloc de la UE. El plàstic del món desenvolupat fa la volta al planeta en contenidors i arriba a països on teòricament és més econòmic reciclar, però la major part acaba en abocadors incontrolats o al mar. Del plàstic produït a escala mundial, entre el 1950 i el 2015, tan sols s’ha reciclat el 7% i s’ha incinerat el 9%; la resta està en ús o abocat. El comerç de residus ha esdevingut un negoci lucratiu i té com a destí l’Àsia, però països com Malàisia i la Xina s’han tancat a rebre més plàstic.
Andorra, com a destí turístic amb més de vuit milions de visitants, actua com a centre consumidor i productor de residus; només cal fer una ullada a les exportacions andorranes i observar el trànsit de camions per la Farga de Moles amb deixalles vàries. A banda de les mesures que s’adoptin des de l’Administració, els comportaments individuals són cabdals i, com a mínim, no han de contribuir al des­astre llençant embalatges de tots tipus en el lloc erroni. Donat que el temps de degradació dels plàstics supera l’escala humana, un primer pas és optar pels productes menys sobreembalats. Per millorar els comportaments ciutadans, base de tot canvi important, és imprescindible l’educació i transmetre bé el missatge.
Etiquetes
  • #1 Eco
    (18/06/19 09:37)

    Però qui té la culpa? El fabricant o el consumidor? Som culpables i responsables que se'ns proveeixi bosses de plàstic i sobre hem de pagar-les? El pla no és frenar el canvi climàtic, i molt menys de generar menys residus, sinó donar-li una empenta més al capitalisme, i capitalisme significa explotar la natura i les persones, encara que ha de semblar una altra cosa, és clar.

    Respondre
1
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2019 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts