Humils disculpes

Humils disculpes. Vull aprofitar aquesta columna per demanar 1.005 disculpes a totes les electores i electors d’Encamp i als 6.464 de les set par­ròquies que van creure que el canvi seria possible a través de les candidatures de d’Acord. Des del PS ho hem intentat però no ho ha estat.
La decepció que copso al carrer aquests dies és molt gran. La meva, i la d’altres candidats i companys del PS, és enorme. Com a cap de llista de d’Acord vaig haver de respondre múltiples vegades a la pregunta de les electores i electors sobre si era possible que després de les eleccions, Liberals d’Andorra donés suport a DA. Posant la coherència com a màxim argument, afirmava que era altament improbable.
El 8 d’abril, l’endemà de la jornada electoral, des del compte de @dacordAND es va enviar una darrera piulada: “6.464 gràcies per haver-nos donat el vostre vot de confiança! Els candidats de @LiberalsAndorra i @PSAndorra tenim la voluntat necessària per treballar pel canvi i així ho demostrarem!”
Des del PS hem mantingut aquesta voluntat i compromís i hem intentat fins al final fer realitat aquest canvi. No ha estat possible; la voluntat de Liberals d’Andorra de seguida es va esfumar.
La política no és decebedora, el que és decebedor és el comportament de determinats polítics. Nicolau Maquiavel el 1513 escrivia a El Príncep: “No és possible anomenar virtut a exterminar els teus ciutadans, trair els amics, no tenir paraula, respecte, religió. Aquests mitjans poden aconseguir poder, però no glòria.”
D’Acord ha mort. L’ha matat l’atracció per quatre cadires ministerials que ha pogut més que el compromís polític fet en campanya. A més, s’ha unit la desesperació taronja que ha cedit el 42% de ministeris al 21% de consellers amb dos objectius: mantenir-se al poder sigui com sigui i no perdre quatre comuns a mans de d’Acord a les eleccions del desembre.
Però l’esperit continua ben viu. Perquè els que hi vam creure fermament, els que ho vam defensar davant de la ciutadania, els que des del PS no ens hem mogut després del 7 d’abril, continuem pensant que hi ha una altra manera de fer política, una nova manera d’entendre la política que ha vingut per quedar-se. El canvi encara és possible.