Algun dia veurem que aquesta cultura que ens aboca a la immediatesa, la rapidesa i el fanatisme absolut s’ha d’aturar. Vivim en un Fórmula 1 a tota pastilla deixant paisatges a la nostra finestra cada segon sense assaborir-ne ni un instant, percebre els colors o gaudir-ne les sensacions. Passem sense veure, sense sentir, correm i no observem, quan no podem tenir una cosa n’agafem una altra i així successivament. El ritme és trepidant des de ben petits, les pressions i les comparacions provoquen angoixes entre els joves que creixen en ambients més que competitius. En contraposició a la trepidant era de la tecnologia creix la cultura slow… els que ho deixen tot per anar a viure a poblets de muntanya, cultivar l’hort i aïllar-se del món. Busquen cultius de proximitat, redueixen l’ús de l’energia i eviten les superficialitats i el materialisme. Dues formes de vida contraposades i difícils de barrejar que segueixen la dinàmica física d’acció-reacció o de contrapesos. Així, afirma que si un cos fa una força, acció, sobre un cos, aquest en fa una altra, reacció, de la mateixa manera i direcció però en sentit contrari. A un moviment en surt un altre que li fa l’equilibri, el balanç, i així en tot. Estem fets d’equilibris i de contradiccions, de modus contraposats recerca de la nostra existència. Perquè que tot flueixi depèn d’això, dels contrapesos, del punts intermedis i de la bona gestió que en fem. Com en una barra de funambulisme on l’equilibri és el valor. Acció-reacció, punt d’equilibri, fórmula màgica de l’èxit.