La tribuna

Pànic Pas

Un poble entre la impotència i la catarsi

Creat:

Actualitzat:

El llop va arribar al Pas de la Casa el 27 d’abril. No es va menjar ningú, però amenaça d’ofegar-ne molts.

El tall de l’únic accés rodat al nostre país per la banda francesa, a conseqüència d’una esllavissada de conseqüències encara no conegudes, ha iniciat en pocs dies un cop econòmic i social del qual no tenim precedents recents.

Ens hauríem de remuntar als anys vuitanta, quan una situació de similars efectes va sacsejar el comerç del poble. La mateixa que més tard va derivar en la major crisi sanitària del país veí, em refereixo al cas de la intoxicació massiva per l’oli de colza adulterat a Espanya.

La reacció de les autoritats veïnes, i concretament parlaré de les franceses, va ser rebutjar qualsevol mena de producte espanyol considerat sospitós de portar dins la seva elaboració l’oli, més tard considerat com a verinós.

Aquesta situació es va traduir inicialment en un constant trànsit de devolucions de mercaderia per part del clients que compraven productes alimentaris (galetes, magdalenes, conserves…) i en arribar a la frontera francesa se’ls negava el pas. Els clients exigien als comerços de retornar el producte i la situació es repetia cíclicament, tenint els comerços caixes registradores dedicades exclusivament al retorn de mercaderia.

La por, la desinformació i la incertesa va fer crònica la situació durant més d’un mes, en què les vendes caigueren en picat i el tancament amenaçava els comerços.

El cas què ens ocupa ara té trets similars, el pitjor, la incertesa.

Ens trobem davant un fenomen natural, de complicada solució, segons els tècnics, que té en suspens tot el poble del Pas de la Casa i hauria de tenir-lo encara més amb al 30% del nostre PIB.

Ens trobem davant un afer d’Estat i s’ha d’actuar en conseqüència. Per part de les autoritats i institucions competents esperem ajudes i una execució ràpida. És el moment de reconèixer la importància i el pes econòmic que el Pas de la Casa té per a la nostra economia. I això es tradueix en fets.

Tant les anàlisis sobre la fragilitat del nostre teixit comercial nacional com les crítiques per la nul·la inversió al Pas de la Casa per part del Govern d’Andorra i el comú d’Encamp vindran després i seran absolutament necessàries.

Però com vaig escoltar a un veí del Pas fa pocs dies, ara se’ns presenta una gran oportunitat per treballar conjuntament i iniciar una època transformadora pel poble del Pas de la Casa.

tracking