Foc i lloc

La solidaritat a l'hora de comprar no existeix

Un empresari criticava fa uns dies els ciutadans que compren fora pel ‘tax free’

Creat:

Actualitzat:

Fa pocs dies un empresari vinculat al món del comerç criticava una part de la ciutadania andorrana per haver optat per anar a comprar a la Seu d’Urgell i a d’altres llocs propers de Catalunya per poder d’aquesta manera recuperar els diners pagats en concepte d’IVA un cop creuada la duana. Ho feia en el sentit que comprant a l’estranger deixaven de fer-ho a Andorra i els acusava d’insolidaris amb els comerciants del Principat, que havien vist baixar les vendes dels seus negocis per aquesta raó. En aquest cas, l’empresari no feia cap tipus d’autocrítica respecte a per què alguns ciutadans d’Andorra preferien comprar a Catalunya per estalviar-se uns diners i no al país. Tenint en compte que l’IGI a Andor­ra és del 4,5% i que al país veí aquest impost indirecte pot arribar en algunes mercaderies fins al 21%, el cost dels mateixos productes hauria ser sensiblement inferior al Principat que a l’estranger. A més, cal recordar que fer el conegut tax free no t’allibera de pagar el 4,5% d’IGI a la duana andorrana. Evidentment no he fet un estudi de mercat comparant els preus dels mateixos productes a Andorra i a Catalunya, però personalment tinc la sensació que, més enllà del tabac i l’alcohol d’alta graduació, ja no existeix un diferencial que no faci rendible als ciutadans fer un cop de cotxe a la Seu d’Urgell per comprar aliments i altres productes. A alguns fins i tot els pot anar de no arribar a final de mes en números vermells. No entenc, per exemple, i tenint en compte que a Catalunya està considerat un producte de luxe taxat amb el 21% d’IVA i a Andorra amb un 4,5% d’IGI, que els preus de les càpsules d’una coneguda marca de cafè siguin els mateixos als dos països.

Són aquestes petites o grans coses les que fan que el comerç al Principat estigui passant una de les pitjors crisis de la seva història. Si als residents ja no els surt a compte comprar a Andorra, als turistes tampoc. Jo no soc tonto publicitava una cadena de botigues d’electrodomèstics i electrònica a Espanya per convèncer els seus clients que havien de comprar als seus establiments amb uns preus molt ajustats. Els turistes i els residents no són tontos i si poden comprar més barat fora del Principat ho faran. El país ja no pot competir amb els preus. Remuntar el comerç no passa pels preus.

tracking