El nen que volia canviar de casa

Són quarts de vuit del matí. Riiiing, riiing!... Em desperto mig espantat, mig somiant. Una urgència? És la primera cosa que em ve al cap.

- Bon dia!, digui, soc el mossèn! Algun problema greu?

- Ramon, vull que inscriguis ja el meu fill a les colònies d’aquest estiu! -em respon una veu seca i imperativa. Fins i tot sembla la veu d’una persona que ha passat una mala nit. Li prego que es calmi. No em deixa parlar. Insisteix.

- No vull fer cua tota una nit. Ja sé que no soc creient, però també sé que l’avi del nen us ofereix cada estiu 4 beques, a més a més de la del meu fill, per a nens de famílies en dificultat.

- La veu s’ha endolcit, si més no, no em fa mal a l’oïda. Li explico:

- Aquest any no hi haurà cues. Els pares i mares preinscriuran els fills o filles a través de la pàgina web d’AINA. El procés durarà del dia 8 al 24 d’abril.

- No acabo de reconèixer la persona que em parla. Em ve a la ment l’avi que dona la beca al net i a 4 ainistes més. Em dirigeixo a ell amb un prec:

- Si us plau, pugi a fer un pa amb tomàquet a AINA i li explicarem amb més detall com funcionen les inscripcions de les colònies Estiu 2019.

- Pujo ara mateix. Però, inscrigui’m el nen!

- A les 9 en un punt entra al pàrquing d’AINA un Porsche que, pel cap baix, val 80.000 euros. Quedo enlluernat. El bon senyor s’equivoca de porta. Ha pujat per l’escala de socors. Li obro la porta. Una encaixada ben afectuosa. S’acontenta amb un cafè amb llet i una palmera. Li pregunto:

- A què ve tanta exigència. És el psicòleg o el tutor que li han recomanat que el seu fill faci colònies?

Les nostres mirades s’entrecreuen. Agafa confiança. Li costa esplaiar-se. Li dono la mà, com expressió d’aquesta confiança i em diu:

- Reconec que tenim molts diners, cosa que ens ha perjudicat el nen i a nosaltres. Ha viscut més amb l’avi que amb mi. El nen ha pujat capritxós. Va sempre a la seva. Si li portes la contrària, es tanca a l’habitació. Perquè en surti, hauríem d’estimbar la porta. L’avi, que havia estat dels Minyons de Muntanya amb els guies Sant Jordi, fou el qui el va portar l’estiu passat a les colònies d’AINA. I va tornar a casa fet tot un home. Ens era desconegut.

El tallo amb un somriure i li prego que es begui el cafè amb llet que se li refreda. El pare continua:

- Gràcies d’escoltar-me. Li contaré una escena que no oblidaré per anys que visqui. Acabat el torn de colònies, el nen carregà la motxilla al cotxe. S’acomiadà amb llàgrimes als ulls del seu monitor a qui li demanà que li signés el cançoner. Al cotxe, baixant cap a Sant Julià, li vaig preguntar: ¿Què t’han semblat les colònies? Com es porten els nens, els monitors? Què has après?

El fill ens respongué:

- Nosaltres a casa tenim un cadell. A AINA tenim una granja amb cabretes, paons reials, conillets, ànecs, pintades... dos gats i l'Inca. Nosaltres tenim una piscina molt “xuli” però a AINA tenen el riu Valira on hi ha la bassa que netegem, hi juguem que semblem peixos. Nosaltres tenim un jardí que l’avi estima molt, però a AINA tenen l’hort de la Gavernera que reguem cada dia, amb una cuina perquè fem amanides... i a més tots els boscos tan grans que no veus el final. Nosaltres tenim portes tancades amb pany i set claus perquè no ens prenguin les moltes coses que guardem. A AINA tenen les portes obertes perquè no li poden prendre res. La casa d’AINA, ho cantem, és de tots: “A Canillo, hi ha una casa per a tothom, iu pi ià”.

- El nen ho canta i a mi i a la mare ens cau la bava. Continuà el nostre fill.

- Quan sopem al jardí, tenim 4 llumetes. A les acampades d’AINA tenim tot un cel estrellat i un foc a qui cantem i ell ens agermana. A casa, no m’agrada res del menjar que em doneu.

A AINA, tinc una gana que fa que m’agradi tot, sobretot els macarrons. A casa, no trobo la camisa per posar-me de tanta roba que tinc, a AINA no la trobo perquè tot està damunt per avall.

Mossèn, mentre el nen anava explicant aquestes meravelles, no podia dir ni una paraula. I encara el més emocionant fou quan ens digué:

- A casa m’he trobat sempre sol perquè vosaltres havíeu de guanyar diners. A AINA, durant les estones lliures, he jugat a escacs amb el mossèn, a la nit el monitor ens venia a donar la bona nit i parlàvem de com havia anat el dia. Riem molt. Ens parlen de Jesús com el millor monitor i resem cantant acompanyats de guitarres. Gràcies, papa, mama, per portar-me a les colònies d’AINA. He descobert una gran felicitat.

El bon home s’aixeca i em sorprèn amb una abraçada:

- Gràcies, mossèn!

- Si us plau, no em doni les gràcies. Donem-les a la meva Confident. D’ella he après que si tenim amor, amics, natura, cants, bon humor i actituds positives per a la vida HO TENIM TOT.

- I qui és la seva Confident? em pregunta encuriosit el bon pare.