L'endemà

L’anomenat oficialment vot per dipòsit judicial és una idiosincràsia andorrana a conservar. El seu gran èxit ha de fer veure a les institucions que les persones volen votar còmodament. Els agrada fer-ho a la seva conveniència. Ara ho poden fer a la Batllia en el moment que més els convé; més endavant potser ho podran fer de forma telemàtica. A més, per a molta gent acudir diumenge a votar al comú representa el sacrifici de la seva rutina dominical. I per als que són a fora, el vot per correu és complicat.
Endemés, si el vot és secret, encara ho és més quan es fa a la Batllia. Allí es pot votar lluny de les mirades escrutadores dels polítics que t’atenen a l’altra cara de l’urna comunal. Són moltes les persones que pel fet de ser sensibles, tímides, o poc agosarades, es poden arribar a sentir intimidades. Fins al punt que haver de passar per aquest tràngol els pot fet quedar-se a casa. Per això, votar a la Batllia seguirà sent l’opció dels que volen votar bé. Els guanyadors d’aquestes eleccions n’han de prendre bona nota. Si reformen la Llei electoral, prevegin, si els plau, que les meses electorals estiguin constituïdes exclusivament per persones sense cap càrrec polític.
També haurien de replantejar-se el desenvolupament de la campanya electoral. Enguany, la saturació d’actes ha estat aclaparadora. Els incomptables debats que s’han realitzat a diversos mitjans han impedit als candidats tindre un contacte més directe amb els ciutadans. En una societat de dimensions reduïdes com la nostra, tothom hi guanyaria afavorint el contacte personal entre els candidats i els votants. Una encaixada de mans, una mirada, un intercanvi d’opinions, segellen el pacte entre el que es presenta i el que li entrega la responsabilitat de governar. Calen, doncs, trobar nous formats.
Tanmateix, l’abstenció i la poca credibilitat de la política són fruit de la manca d’informació que es posa a disposició de la ciutadania. Les persones són intel·ligents. Saben triar el que més els convé, sempre que tinguin informació suficient al seu abast. Només cal que els arribi de forma planera i de manera constant més enllà del període electoral. Perquè pretendre que una persona desinformada voti per la millor opció, informant-lo només durant els dies de campanya, és com forçar l’alimentació de les oques per obtindre un bon foie gras. Tota una brutalitat.