Creat:

Actualitzat:

Aprofitarem aquest 6 d’abril, anterior als comicis, per fer una valoració genèrica del que ha donat de si la campanya de les eleccions. Sense entrar en propostes ni partits, que avui és jornada de reflexió, i d’un fals descans d’informació política que continuarà sent present arreu mentre els candidats de les formacions passegen i assisteixen a les tradicionals fotografies de grup abans de les eleccions que obrirà les portades de demà. La campanya en termes generals s’ha caracteritzat per ser fluixa, incolora, avorrida. Ha inclòs nombroses cares noves, moltes sense cap experiència política i, per tant, es pressuposa que fresques i no contaminades. Una cosa que pot ser més aviat positiva sempre que siguin persones preparades i que coneguin els temes a fons. Per altra banda, podríem dir que el nivell de propostes i discursos ha estat més aviat previsible i gens trencador amb alguna sorpresa aïllada d’alguna formació. Els debats a la televisió han evidenciat, i molt, la situació, un campanya que sembla que passarà sense pena ni glòria sobre la qual sobrevolava l’amenaça d’un joc brut d’exclusives a digitals, terrenys personals i que no han aparegut, i marcada per aquesta diàspora de candidatures que dilueix els debats nacionals. Hem trobat a faltar els enfrontaments dialèctics de clàssics andorrans dels que avui ja no es presenten i hem vist com les dones debaten amb més intensitat que els homes. Demà el poble vota, bé una part minoritària del poble, molts dels que viuen i treballen en aquest país continuen mirant els toros des de la barrera, una llàstima.

tracking