x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
La tribuna

On ets?

No cal ser un geni per adonar-te que ens tenen més que vigilats
Actualitzada 04/04/2019 a les 08:04
Fa uns dies parlava de la primavera a Sevilla. Vaig viatjar a la capital andalusa amb cotxe des de Granada. Em quedava la meitat del cap de setmana lliure i em vaig decidir a baixar des de Granada fins a Motril i Salobreña, per després seguir fins a Màlaga i més al sud, en direcció Algesires, per finalment pujar pel parc natural de los Alcornocales, on em vaig aturar a fer algunes fotos per a un reportatge. Tenia la idea que pel parc hi havia una carretera amb molts revolts i estreta, i, en canvi, em vaig trobar una flamant autovia, de la qual vaig sortir vàries vegades per les anomenades vies de servei, que no eren més que trams de l’antiga carretera. Sigui com sigui, després de parar-me al centre de visitants del parc, prop d’Alcalá de los Gazules, i de visitar un petit i interessant jardí botànic, em vaig adonar que ja estava pràcticament sortint dels límits del parc.
Com que encara tenia tota la tarda pel davant, en lloc de pujar directament a Sevilla vaig veure al mapa que hi havia una carretera pel sud-oest, abans d’arribar a la capital, que anava bordejant la ribera del Guadalquivir. Per arribar-hi vaig travessar una zona absolutament plana per carreteres de terra amb alguns canals de regadiu on no hi havia ni una ànima. En el trajecte final abans d’ar­ribar al Guadalquivir em vaig aturar un parell de vegades per fotografiar un camp que estava sembrat de plaques solars; el paisatge era certament curiós i feia pensar en una pel·lícula americana, tipus Contact, no sé si per la sensació de solitud o per la quantitat d’ulls que miraven directament al sol. Després vaig descobrir els paisatges del Guadalquivir, on vaig seguir fent algunes fotografies.
Explico aquesta història perquè tres dies després, en posar-me a treballar al despatx i encendre l’ordinador, el primer anunci que em va sortir al cercador era de plaques solars. L’oferta era molt àmplia. Necessites instal·lar un sistema de plaques solars a la teva casa de camp? Te n’oferim, des de 2.000 a 12.000 euros, per instal·lar a qualsevol lloc.
Durant el viatge a Sevilla no vaig consultar en cap moment la web, però el senyor Google sap perfectament on em vaig parar i el que vaig fer.
Temps enrere em va passar un fet similar. Vaig aturar-me durant una estona davant d’un aparador on hi havia exposada una marca d’esportives. Devia aturar-m’hi un parell de minuts; doncs bé, l’endemà també tenia anuncis de sabatilles semblants a l’ordinador.
No cal ser un savi per adonar-se que ens tenen més que vigilats, que cada moviment que fem està supervisat per un gran ull que de ben segur en sabrà treure el seu corresponent benefici econòmic, o les dades que poden interessar a qualsevol comerciant. És el preu que hem de pagar pel progrés, i no et preocupis que si no ens localitzen pel mòbil ho faran pel cotxe i ben aviat per l’etiqueta dels pantalons.
El present s’escriu d’aquesta manera i el futur encara serà pitjor. Però, ateses les circumstàncies i el corresponent benefici, em pregunto per quin motiu no vivim en un món una mica més segur. Saber el que vaig estar fent dissabte és important? On és el meu dret a la privacitat i intimitat? Per què a mi m’ofereixen plaques solars que no em fan gens de falta i, en canvi, en assumptes molt més delicats no es comparteix la informació?
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2019 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts