Els mitjans de comunicació fan una selecció de temes segons el seu criteri informatiu. Elaboren una escaleta en què es prioritzen uns temes per sobre els altres, en funció de l’interès que puguin suscitar. El mateix succeeix quan s’entrevisten personatges. Per aquest motiu no tots els diaris titulen igual i no totes les notícies surten a tot arreu. En campanya electoral, i sobretot en els mitjans públics, s’estableixen quotes de temps en funció de la representativitat i es delimiten espais clarament diferenciats a aquest fi. Es deixa de banda el criteri periodístic, que impera la resta de l’any, per donar un tracte més igualitari a totes les formacions, en un període limitat en el temps. Aquest modus operandi és el que provoca, sense anar més lluny, per posar un exemple a TV3, l’objecció dels professionals que consideren injustes aquestes quotes de pantalla i minutatge per ser sobretot antiperiodistiques. Dic tot això perquè pretendre que fora de campanya els mitjans de comunicació hagin de seguir aquest sistema d’igualtat mimètica, sense tenir en compte altres factors, és més que perillós; és irresponsable. Equilibri no és igualtat i sotmetre el treball professional a un escenari tan poc elaborat no fa res més que deixar la professió indefensa. La sentència del Tribunal Superior de Justícia, publicada dilluns, després del recurs del director de RTVA, Xavier Mujal, aclareix la situació davant de les advertències i denúncies del candidat d’Andorra Sobirana, i deixa molt clar que preval la llibertat d’informació, el respecte a la pluralitat i l’equilibri. Fer front a les pressions ens defensa de l’ofici, del col·lectiu i de la independència.