La tribuna

Llibertat editorial i dret a la informació

Intentar pressionar, amenaçar i assenyalar els periodistes
és un mal exercici per part de qualsevol polític que és proclami demòcrata

Creat:

Actualitzat:

Quan vam saber que hi hauria eleccions a la primavera, amb Gemma Rial, cap d’informatius i directora del programa La Rèplica, que s’emet només una vegada a la setmana, vam establir que els partits amb representació parlamentària i amb voluntat de concórrer als comicis els convidaríem al programa abans de la campanya electoral. I així ho vam fer i coordinar amb els mateixos partits. Un cop sabuda la data establerta pel cap de Govern hi va haver ciutadans que també van anunciar la voluntat de ser candidats i en aquell moment vam establir amb el director del programa de Ràdio Nacional d’Andorra Ara i aquí, Àlex Lliteras, emès simultàniament per Andorra Televisió i el web andorradifusió.ad, que els entrevistés ell, vist que té més marge per poder trobar un espai on fer-ho en ser un programa diari. Aquesta va ser la nostra decisió fonamentada en el criteri que tots els candidats tinguin accés als mitjans públics sota una forma o una altra.

Dies abans de la presentació de candidatures, Eusebi Nomen em va demanar si el convidaríem a La Rèplica i li vaig explicar els motius pels quals era convidat al Cafè de l’Ara i aquí. Dies més tard ell mateix em va advertir que si no el convidava presentaria una queixa davant la junta electoral i que faria una roda de premsa. En aquell moment, amb l’equip de la casa, vam pensar que si un candidat judicialitzava una decisió presa en la llibertat de la nostra professió pel sol fet de no estar-hi d’acord havíem d’esperar a saber-ne el resultat fins a les últimes instàncies, perquè posava en una situació molt compromesa la nostra llibertat editorial i el dret a la lliure informació. Aquest cap de setmana, després de rebre la resolució de la junta electoral que ens obligava a entrevistar el Sr. Nomen, vam recórrer al TS, que finalment ha confirmat el nostre criteri editorial i ha posat èmfasi en un aspecte clau per al desenvolupament de la nostra feina a RTVA, i que dona suport a la decisió presa en el seu dia a l’hora de decidir com donar cobertura als possibles candidats a les eleccions: “Els mitjans de comunicació, a l’hora de distribuir el temps de la informació dedicada als actes de campanya o altres amb rellevància electoral de cada formació política, ho facin de forma proporcional a la rellevància del partit pel qual es presentin a les eleccions, proporció que podrà seguir com a paràmetre el dels resultats obtinguts en les anteriors eleccions en ser un criteri objectiu.”

Sens dubte, en vista d’aquesta resolució del TS, el Sr. Nomen hauria d’entendre, seguint el seu argumentari en declaracions a la premsa divendres passat en què m’acusava de falta de sentit democràtic i de ser un mentider, que haver-lo convidat a l’Ara i aquí tres dies abans de la presentació de candidatures i que la seva fos validada en tenir per nosaltres interès periodístic va més enllà del que la llei (segons el Tribunal Superior) ens obliga, atesa la seva rellevància política en la passada legislatura i en les últimes eleccions generals.

El cas del Sr. Nomen, i la resolució del TS, em porta a posar damunt de la taula una qüestió que a les portes d’unes eleccions s’ha de tenir ben present: la llibertat de premsa i l’editorial no tan sols dels mitjans públics, sinó també privats, són la base d’una democràcia consolidada com la del nostre país, que tot polític hauria de respectar si creu en la democràcia.

Intentar pressionar, amenaçar i assenyalar els periodistes és un mal exercici per part de qualsevol polític que és proclami demòcrata.

Malauradament, hem vist en passades eleccions com hi ha hagut candidats que han tingut una molt mala praxi envers els mitjans en campanya, que van arribar a estomacar-se enmig d’un debat radiofònic generant una situació del tot inadmissible per part d’uns aspirants a ser servidors públics; encara a dia d’avui alguns pressionen amb trucades telefòniques a periodistes d’RTVA avisant-los de tenir cura de com tracten la informació de la seva candi­datura.

Una de les obligacions que tinc com a director general (DG) i administrador únic d’RTVASA és defensar els interessos de l’empresa i els seus drets, així com fer-ne complir les seves obligacions. El Sr. Nomen m’acusa de judicialitzar una qüestió política quan qui porta una decisió tècnica presa en el si de la llibertat d’informació a la justícia és ell, denunciant el nostre criteri a la junta electoral i pretenent que jo no defensi RTVA fins a les instàncies que em permet la porta oberta per ell mateix, de facto vol que no compleixi el meu mandat com a DG.

En un article publicat ahir al BonDia el Sr. Nomen diu: “Fins i tot la fiscalia hauria considerat que seria tan perillós que Eusebi Nomen tingués una entrevista a La Rèplica, que hauria presentat al·legacions a la decisió de la junta electoral”, fet que denota un greu desconeixement de la Llei electoral i de referèndum, perquè quan hi ha un recurs sobre la junta electoral automàticament (com així ho preveu la llei) es dona curs a la fiscalia per emetre les al·legacions que consideri –article 28 de la llei–.

Espero que la campanya que comença en menys de 15 dies, que molta gent ja anuncia com a molt bruta, es relaxi pel que fa a la possible voluntat dels candidats de voler influir i immiscir-se en el si de les decisions i del criteri dels mitjans de comunicació, tant siguin públics com privats, i els seus periodistes. Jo no ho permetré i arribaré fins on em permeti la llei per defensar-nos.

tracking