x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
Foc i lloc

Ser conseller

Encarnen la representació institucional històrica més important del nostre país
Actualitzada 05/03/2019 a les 06:39
És difícil saber què deu passar pel cap d’aquelles persones que, per primera vegada, es presenten en una contesa electoral, i més quan es tracta d’accedir al Consell General. Jo mateix em vaig trobar en aquesta situació ara fa gairebé quatre anys i, en el meu cas, les sensacions van ser de molta emoció i nervis, però, sobretot, de ganes d’ajudar el projecte que t’ha fet confiança perquè el representis. Participar en unes eleccions és una experiència que serveix, sobretot, per prendre una consciència més clara de la proximitat amb l’elector i el compromís que s’assoleix amb ell. En el cas d’Andorra, el porta a porta n’és el màxim exponent. No hi ha res més enriquidor, i que imposi més respecte alhora, que explicar i debatre cara a cara amb l’elector les propostes que un defensa en el seu programa electoral i que després haurà de dur a terme si surt guanyador. Aquesta és la veritable escola de la política del nostre país i hem de fer el possible per no perdre-la. Fa pocs dies, en un acte al Consell General, se celebrava el 600 aniversari de l’acta de formalització del Consell de la Terra, el preludi del que coneixem avui dia com a Consell General, i del qual els consellers generals són hereus encarnant la representació institucional històrica més important del nostre país. Molts cops la figura del conseller general queda llunyana per al públic en general. El poder legislatiu és sempre aquell que queda més difuminat, ja que la seva acció no sempre es tradueix en una afectació immediata en la ciutadania ni la seva acció sol estar cada dia a la portada dels diaris: però cal tenir present que les seves decisions tenen un impacte directe en l’esdevenir de la societat. Recordo que quan vaig ser nomenat conseller general em van preguntar quins eren els meus sentiments en aquell moment i la resposta va ser que era una barreja entre honor i una gran responsabilitat. Honor per poder ostentar un dels càrrecs amb major pes històric i institucional del nostre país, i responsabilitat, ja que de les decisions preses dependria en gran manera el futur del nostre país. A aquells que tindran el privilegi de ser nomenats consellers cal desitjar-los molta sort i encerts. I sobretot exigir-los que mai perdin els sentiments d’honor i responsabilitat que comporta aquest càrrec.
2
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2019 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts