Les coses pel seu nom

Pres: “Privat de llibertat, reclòs en una presó.” Pres polític: “Qualsevol persona que es mantingui a la presó o detinguda d’alguna altra forma, per exemple, sota arrest, sense haver comès un delicte tipificat, sinó perquè les seves idees suposin un desafiament o una amenaça per al sistema polític establert, sigui aquest de la naturalesa que sigui.” Després de tres setmanes de seguir el judici al Tribunal Suprem espanyol contra els membres del govern català que no es troben a l’exili i que fos destituït per l’executiu de Mariano Rajoy en aplicació de l’article 155 de la Constitució d’aquell país i els activistes socials independentistes Jordi Cuixart i Jordi Sánchez, cap persona amb una mica de capacitat de pensar pot dubtar que ens trobem davant d’un judici polític, d’una farsa quan s’imputen als acusats delictes com els de rebel·lió i sedició. Així que diguem les coses pel seu nom i no censurem, com passa en alguns mitjans de comunicació, el terme presos polítics per referir-nos als processats que fa gairebé un any i mig que estan privats injustament de llibertat. Exili: “Abandonament del propi país, voluntàriament o forçosament, per raons polítiques.” Sense cap tipus de dubte, veient el desenvolupament del judici, una causa general contra els independentistes que van organitzar el referèndum d’autodeterminació de Catalunya, sense que s’hagi pogut provar cap mena de violència per part dels líders independentistes ni dels ciutadans que lliurement van participar en les manifestacions o van exercir el seu dret fonamental al vot l’1 d’octubre del 2017, és un insult a la intel·ligència posar en dubte que els polítics catalans que van abandonar el seu país ho van fer per raons polítiques. Les coses pel seu nom. El president Carles Puigdemont, els exconsellers Antoni Comín i Lluís Puig, les exconselleres Meritxell Serret i Clara Ponsatí, l’exdiputada de la CUP Anna Gabriel i la secretària general d’ERC Marta Rovira es troben a l’exili. No es troben fugits de la justícia. És a dir, no són pròfugs. Pròfug: “Que fuig perquè s’escapa de la justícia o perquè no vol fer el servei militar.” Tots set es poden moure en llibertat per Europa, doncs no hi ha cap ordre internacional de recerca i captura contra ells. Quan aquesta ha existit, s’han presentat davant els tribunals europeus i cap n’ha acceptat la seva extradició. Les coses pel seu nom: estan a l’exili, no són pròfugs ni fugitius. Cop d’estat: “Usurpació del poder vigent i la vulneració de la legalitat institucional a un estat liderada per membres del mateix estat, líders polítics, funcionaris o, més usualment, militars, i en alguns casos mitjançant el suport d’altres estats, amb l’objectiu d’aconseguir el poder. Al segle XX el cop d’estat va adoptar la forma típica d’una acció de les forces armades desplaçant a la força el govern establert.” Promoure un referèndum d’autodeterminació no és un cop d’estat. Fer una declaració d’independència arran dels resultats d’un referèndum d’autodeterminació no és un cop d’estat. No fer efectiva una declaració d’independència no és un cop d’estat. Les coses pel seu nom. No són colpistes, són presos polítics i exiliats. Rebel·lió: “Actuació o alçament contra una autoritat o un poder superior.” Sedició: “Alçament violent i col·lectiu contra el poder establert.” Violència: “Ús de la força per dominar algú o fer-li mal o manifestació social d’aquest ús de la força.” Qualsevol persona que va viure o veure els fets del 20 de setembre i de l’1 d’octubre del 2017 no dubta que no hi va haver cap tipus de violència per part dels manifestants, el primer dia, o dels votants, el segon. Les coses pel seu nom: dret de manifestació, dret a la protesta i dret a exercir el vot. Violència injustificada: “L’exercici agressiu físic, psicològic o social mitjançant el qual una persona o grup de persones actua o estimula la actuació d’altres contra una altra persona o grup, valent-se dels avantatges socials que li proporciona la seva situació física, psicològica o social.” Que centenars de policies nacionals espanyols i guàrdies civils apallissessin persones que únicament anaven a exercir el seu dret a votar i defensaven pacíficament els col·legis electorals no és un ús legítim i proporcional de la violència que en qualsevol Estat democràtic, diuen, només té la potestat d’exercir-la aquest mateix Estat. Enviar policies i guàrdies civils al crit de “a por ellos”, tenir-los dies tancats en vaixells menjant croquetes i llençar-los a la caça del votant no és un ús legítim i proporcionat de la violència. Les coses pel seu nom: és violència estatal injustificada. I així tot.