No hi ha pitjor cec que el que no hi vol veure; la saviesa popular ho té clar. Si ens paréssim a pensar uns minuts (millor, cada dia) prendríem consciència de la facilitat amb què ens (auto)enganyem. Perquè bàsicament fem això, autoenga-nyar-nos. Sigui perquè ens creiem les mentides i enganys que ens venen o en generem de pròpies. Si som honestos amb nosaltres mateixos, aquesta és la part més feixuga de l’assumpte, la gran majoria d’enganys ens els treballem nosaltres. Dic engany però també valen complaença, conformisme o resignació. Al cap i a la fi el resultat és el mateix l’autoengany. Per exemple, el judici contra el “Procés” de Catalunya. A banda del despropòsit que pugui ser –que ho és– s’està venent com L’OCASIÓ de deixar l’estat espanyol amb les vergonyes (predemocràtiques) a l’aire. Resulta que els presos polítics jutjats són els màrtirs que faran veure el camí de la llum vertadera al Reino de España. Siguem seriosos! Espanya no està ni estarà mai pel tema. Dijous passat es va fer una vaga general que l’endemà els mitjans minimitzaven, quan no ridiculitzaven, directament. Més d’hora que tard els catalans que es van creure l’1-O, hauran d’acceptar que els han enganyat. Curt i ras els partits els han venut. I si la gent continua encegada amb judicis, drets inalienables i suports internacionals (inexistents), aquests continuaran perpetuant-se sense cap mena de vergonya. Catalunya està en mans d’una generació de polítics que només volen continuar remenant l’autonomia, amb el permís de Madrid. Cadascú és lliure d’(auto) enganyar-se com vulgui. Com deia Fox Mulder, “la veritat és allà fora”.