La política en temps d'indignació

Al llibre La política en temps d’indignació, el catedràtic de filosofia política i social Daniel Innerarity exposa a la introducció: “A la Grècia clàssica l’idiota era qui no participava en els assumptes públics i preferia dedicar-se únicament als seus interessos privats.” Un magnífic inici per a les grans reflexions sobre la política en els temps que cor­ren que es desenvolupen a l’obra. Per a l’autor hi ha tres tipus d’“idiotesa” (en el sentit grec) en política.

El primer consistiria en aquells que la volen destruir. Són els que lluiten per desmantellar els serveis públics o imposar els mercats per sobre dels electors. Manipulen des de l’exterior (o fins i tot des de l’interior) la finalitat per la qual existeix la política amb l’objectiu que no funcioni cor­rectament. Així eviten que la societat s’organitzi per defensar els drets en igualtat de condicions de totes les ciutadanes i ciutadans.

El segon tipus són aquells que mostren indiferència davant la política. Tothom és lliure de no preocupar-se. La mala notícia és que és precisament el que busquen els que la consideren un obstacle per a les seves intencions de transformar-ho tot a favor seu. Així, s’asseguren que res no canvia. També hi ha qui es disfressa d’antipolític per arribar al poder, seduint un electorat al qual s’ha convençut que la política és el mal dels nostres temps.

I el tercer tipus correspon a aquells que, tot i interessar-se, no desenvolupen el rol d’una ciutadania responsable, participant i col·laborant en una bona salut de la política, sinó més aviat amb un sentiment destructiu i enfurismat envers aquesta. Són els indignats. Les raons d’aquesta indignació són més que justificades i evidents: la crisi, el sistema electoral, l’ús interessat del poder, escàndols polítics, projectes fracassats, promeses incomplertes, diners públics malbaratats... Però l’indignat, sense ser conscient, no fa cap favor perquè la política es desenvolupi per defensar l’interès general.

Per l’autor, potser ens hem equivocat en pensar que ens hem de defensar de l’excessiu poder de la política. El que realment ens ha de preocupar és la seva debilitat davant dels atacs dels qui la volen insignificant. Les reflexions d’Innerarity ens ajuden a identificar si estem en algun dels grups. Si és així, ens correspon pensar si ens hi volem quedar.