Creat:

Actualitzat:

Els estereotips són imatges i construccions mentals adoptades arbitràriament sobre grups de persones, de forma interessada i sempre amb prejudicis. Ens agrada classificar, fraccionar i compartimentar els col·lectius amb percepcions simplificades. L’aparença adquireix valor d’exemple en la nostra societat. Existeixen estereotips religiosos, polítics, racials, de classe, de país, de gènere, sexuals i físics. Els gurus del consum insisteixen a classificar-nos en cadascun dels vuit tipus d’estereotips utilitzant les eines del màrqueting, sondejos, xarxes i estudis de mercat. Ens encasellen i ens empaqueten en contenidors, i esdevenim consumidors potencials dels productes i idees fabricades. És ben cert que el coneixement, l’estudi, l’accés i comprensió de les cultures, el mestissatge, la lectura, els viatges i la tolerància han apaivagat els efectes perniciosos dels estereotips. Tot i així, amb l’horitzó electoral imminent, tenim l’exemple dels estudiosos politòlegs que intriguen en un escenari amb tres estereotips encreuats: el polític, el de gènere i el sexual. Sempre he pensat, essent conscient d’abordar un temari políticament incorrecte i posant-me en un jardí, que la confecció de les llistes electorals amb quotes d’imposició de presència femenina, a vegades cercant la paritat, obeeix a estereotips erronis i artificials, a una discriminació positiva amb tracte preferencial que no ajuda a fer justícia en favor de la dona i de la seva presència mediàtica. El feminisme hegemònic em dirà que la lluita per la igualtat s’ha de forçar en mil batalles i jo entenc que aquest objectiu s’ha d’adquirir amb naturalitat, eliminant els privilegis per raons de sexe en ambdós sentits. La màxima reaccionària d’home, blanc, cristià i hetero està superada en la nostra societat malgrat que un cap de cartell vol de dos una dona, jove i sense experiència política... Amb aquests tres supòsits estic eliminat de facto.

tracking