x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
La tribuna

El comú d'Ordino, el quart i l'hotel Casamanya

El problema de l’hotel Casamanya no és tan complex com alguns pretenen, ni de bon tros. Es tracta de coordinar voluntats i dur a terme accions
Actualitzada 22/01/2019 a les 20:56
Fins al darrer moment vaig dubtar si assistir o no a la reunió convocada a Ordino el 16 de gener per tractar el tema del quart i de l’hotel Casamanya. Finalment, intuint que l’assistència seria escassa, vaig preferir optar per aquesta tribuna que el Diari em cedeix habitualment.
Segons la meva opinió, el problema de l’hotel Casamanya no és tan complex com alguns pretenen, ni de bon tros. Es tracta de coordinar voluntats i dur a terme accions, i com que fins ara no s’ha fet cap d’aquestes dues coses es pot suposar que queda un marge considerable per actuar.
En primer lloc, caldria que aquells que aposten per la desaparició del quart s’apartin del tema, ja que òbviament no els interessa, perquè si partim de la base que la desaparició del quart és la solució del problema estem malbaratant la nostra autoestima i faltem al respecte de les institucions.
El quart és una corporació secular que efectivament està passant per un moment econòmic delicat, però que ocupa una part prominent dins les nostres tinences, que té uns actius considerables i que mereix un respecte que ningú li pot negar.
No oblidem que en molts moments de la història era el quart que aportava solucions a la par­ròquia. Solucions financeres i solucions de tot tipus, i no sabem si el futur li pot encara destinar algun rol predominant.
En tot cas, no entenc la necessitat d’acabar amb una institució emblemàtica com el quart, sobretot si considerem que no representa pràcticament cap despesa. Ara per ara el seu cost es limita a la sustentació d’un despatx i a la contractació d’una secretària a mitja jornada. El problema tindria una altra dimensió si com altres sectors el quart necessités varis empleats o els seus membres fossin remunerats, que no és el cas.
Centrant-nos en el que ens ocupa, a Ordino concretament els problemes del quart arrenquen amb la finalització del contracte d’arrendament de l’hotel Casamanya i la conseqüent cessació de la cura i manteniment que es dona a tot negoci en funcionament.
Tot això s’agreuja tenint en compte que aquest abandonament dura des de fa més de 15 anys i ha provocat un deteriorament de l’estructura i contingut de l’hotel, que avui es troba en un estat ruïnós.
Per això penso que no és recomanable la seva represa per a un negoci convencional, ja sigui comerç, hostaleria o qualsevol altre, per la simple raó que primer s’hauria de buidar del seu contingut actual, completament inaprofitable, i posteriorment procedir a la construcció de noves instal·lacions, que no és de cap manera convenient.
Això significa un doble cost, amb l’agreujant que la seva façana està protegida per la Llei de preservació de patrimoni i que, per tant, s’ha de respectar íntegrament. Per cert, que Govern, una vegada més, és molt exigent a l’hora de publicar reglaments i obligacions, però esquiva quan cal apuginar.
Per això em sembla difícil que algú prengui el risc de fer-se’n càr­rec quan és molt més raonable comprar o llogar un terreny per a la realització de qualsevol tipus de projecte.
Probablement no faltaran candidats, però jo voldria alertar del perill que comporta i recordar el desgraciat precedent del Centre de Congressos, que havia de ser la solució de tots els problemes d’Ordino i ha acabat essent el pitjor maldecap de la parròquia. Hom diu que l’home és l’únic animal que ensopega dues vegades amb la mateixa pedra, cal desitjar que en aquest cas no succeeixi així.
Arribat a aquest punt, és important recordar que en quedar sense activitat l’hotel Casama­nya es va estudiar la possibilitat d’un acord entre el quart i el comú per donar una viabilitat al seu ús. Crec que aquell era precisament el camí que s’havia d’haver seguit i que encara estem a temps de portar a terme.
Aquesta possibilitat fallida va ser l’inici dels problemes majors amb què ens trobem avui. Es tractava de transferir a l’hotel Casamanya els diferents serveis i departaments del comú i alhora crear noves dependències per a activitats diverses i futures.
Això no va succeir per la mala relació entre el cònsol major i el llevador del quart d’aquell moment. Obvio els noms perquè tots dos són bons amics meus, però vull dir alt i fort que es van equivocar inapel·lablement.
Llavors el comú va construir les actuals instal·lacions administratives amb tan mala fortuna que es va ocupar la quasi totalitat de la plaça per fer-hi ni més ni menys que la sala de reunions que a tot estirar deu ser utilitzada escasses hores per setmana. Paral·lelament es va decidir conservar l’antiga sala de reunions que també ocupa una posició prominent del mateix centre urbà. Estic d’acord amb la preservació de l’immoble de l’antiga sala de reunions, no així amb l’ocupació de la meitat de la plaça com en qualsevol vulgar ciutat de l’ex-Unió Soviètica en lloc d’habilitar-hi comerços de proximitat que donin vida al poble. El resultat és que ara, a banda de les inevitables immobiliàries, en tot el centre només es troba una botiga de queviures i algun bar amb terrasses on es necessita fer malabarismes per no caure degut al mal estat del ferm existent.
Aprofito per demanar per què els estrictes reglaments que regulen els rètols, tendals, etcètera, no preveuen també unes hores d’obertura raonables en un lloc tan destacat? Perquè avui a part els períodes de gran afluència turística, el centre d’Ordino sembla més aviat l’escenari del rodatge d’una pel·lícula de Gary Cooper.
I ara pregunto, arribarà un equip de govern amb prou fermesa per canviar d’emplaçament la sala de reunions per tal que es puguin ubicar comerços artesanals o tradicionals en el lloc que ocupa actualment? O és que els errors han de ser eterns? Crec que és una necessitat de primeríssim ordre que de ben segur el poble agrairà.
Tornem, però, ara a allò anunciat a la capçalera d’aquest escrit. Resulta que entre el comú, el quart, Govern i la poca disposició demostrada pels ordinencs, no es troben solucions ni mitjans per a una cosa tan primordial com l’aprofitament de l’hotel Casama­nya. D’això en som tots culpables, i per tant és entre tots que hem de trobar la solució.
Jo estic convençut que en un futur que ja tenim a tocar el poble d’Ordino que no para de créixer necessitarà noves dependències per donar serveis de tota mena, administratius, lúdics, etcètera. I que aquest ha de ser el destí d’aquest hotel perquè, d’altra banda, haurem de córrer a llogar o construir nous espais per a aquests menesters.
Prioritàriament caldria que el Govern, sempre tan disposat per reglamentar i imposar les seves resolucions, es rasqués la butxaca per arreglar almenys la indigent façana i l’exterior de l’hotel.
Per la seva part, els membres del comú i el quart haurien d’abandonar la idea d’aplicar solucions de risc que de ben segur a casa seva no aplicarien, i posar en marxa d’una manera ràpida i determinada un pla de serveis i actuacions pensant exclusivament en l’interès de tot el poble.
Em sembla clar que un ús administratiu immediat deixant uns espais en espera i una cessió cultural adequada resoldria d’una manera apropiada els problemes i maldecaps que patim avui.
Particularment vaig proposar la instal·lació d’una Andorra en miniatura, model d’èxit contrastat en altres indrets, que de ben segur tindria un fort atractiu amb la repercussió per al poble que podem imaginar.
Malauradament, el silenci que ha seguit la meva proposta em demostra la manca de visió i interès i és per això que estic explorant alternatives en altres parròquies o regions de veïnatge.
Espero que aquest article pugui servir per fer quedar a casa seva els que volen la desaparició del quart i sortir del seu ostracisme els que per fent honor dels càr­recs que ocupen tenen el deure de procedir.
  • #2 Conxita
    (26/01/19 07:17)

    Toni, excel·lent ciutadà d'Ordino, lúcid, concret amb bona voluntad per la parròquia , preservant les Institucions

    Respondre
  • #1 Les coses clares
    (25/01/19 08:43)

    L'article del Sr. Zorzano, està ple d'inexactituds i no sé gaire si està fet exprès tot i que es aquesta l'impresió que dona.
    Entre una veritat i/o realitat hi ha 3 inexactituds i/o mentides.
    L'historia la coneixem tots i no s'ha de modificar segons interessos. 
    Que recordi els comptes anuals d'entrades i sortides que son pùbliques, continuant així ens queda 3 anys de vida al Quart i no s'hi val amagar el cap sota l'ala i fer falses declaracions.

    Respondre
2
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2019 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts