x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
de la meva agenda

Gràcies, Mags d'AINA

Saben que el meu carisma de 56 anys de capellà és sembrar cantant
Actualitzada 13/01/2019 a les 07:09
Els Mags d’AINA han estat generosos. M’imagino que han volgut premiar la bondat dels ainistes i, sobretot, la generositat de les nombroses persones que estimen l’obra social, lúdica i educativa de la Mare de Déu de Meritxell. Els Mags han deixat a la casa d’AINA dos CD Plantem cantant per a tots. Sols us demanen el gest de passar a l’alberg per recollir-los a l’hora que més us convingui.
Estic de sort. Els Mags, savis com són, ho saben tot. Coneixen fins i tot els meus camins per entortolligats que siguin. Saben que el meu carisma de 56 anys de capellà és sembrar cantant. Heus ací el perquè del títol i del contingut dels dos CD Plantem cantant que m’han regalat. Gràcies, Mags d’AINA.
A pagès, als camps de Bellcaire d’Urgell, hi sentia cançons de sembra, de sega, de batre, de llaurar. Les cançons que escoltava quan era un nen i garbellava les espigues o adobava el panís, han estat el sol i l’aire per al meu esperit. M’han imprès caràcter com ho fan els sagraments.
El bon Déu m’ha menat pels camins de l’educació. És un camp on he sembrat les llavors dels valors humans i cristians cantant, i les eines bàsiques per cultivar-lo han estat el cant i la muntanya. La collita –els 43 anys de colònies populars de Canillo, avui AINA– l’oferim amb aquest CD. La selecció de les 20 cançons més significatives per als ainistes és, a la vegada, l’aliança de la fidelitat a les eines de treball: el cant i la muntanya. Ens han permès d’acomplir els objectius, l’ADN d’AINA: s’han acomplert els objectius, ADN d’AINA: fer país; conrear la convivència; desvetllar la creativitat; fomentar el senderisme; sembrar valors i ajudar la fe que cada infant porta de casa. Ens omple de joia quan en Jordi Puig, president del consell del Col·legi de Pedagogs de Catalunya, ens escriu: “Hem d’intentar no perdre el sentit valuós que té el concepte de les colònies tal com s’han desenvolupat aquí des de fa molts anys. Jo penso que és un patrimoni educatiu de casa nostra des dels anys trenta del segle passat.”
Optar pel cant, com a instrument pedagògic bàsic, és fruit de la sembra de mossèn Cinto Verdaguer. El poeta de Folgueroles convisqué amb els andorrans durant dotze dies, del 25 d’agost a la posobra de la festa de Meritxell de 1883. Mossèn Cinto sembrà en les feixes andorranes: “Cantau, cantau, rossinyols i nins.” Avui, els nins són els infants (sou vosaltres que us feu evangèlicament infants) que “desperteu cada matí el sol d’un nou dia”. Mossèn Cinto a Meritxell –deu anys després que el M. I. Consell General la nomenà patrona d’Andorra, 24 d’octubre de 1873– s’embadalí als peus de la marededeu amb corona de Reina i Mare i amb esclops com les pageses canillenques, escoltant com les Valires:“Fa música a ses plantes lo Valira / que d’Ordino a Soldeu / harmoniosa / té la figura d’una immensa lira / de braços de crestalls.” Insistí el poeta de la Renaixença de la llengua catalana: “Si hagués de pintar un paradís, pintaria una vall encantada, pintaria la vall d’Incles.” Verdaguer diu encantada per jugar amb el mot encant que prové del verb cantar. “Nins i ninetes que guardeu la nostra terra sigueu àngels perquè l’ofici dels àngels és cantar”, pregà Verdaguer en acomiadar-se d’Andorra pel “llac de Fontargent i riu de Fontalba, ja no us tornaré a veure terres andorranes” (el 7 de setembre de 1883).
El bisbe Copríncep Joan Martí i Alanís s’encantava davant la cascada de les Moles. S’hi fotografiava (vegeu-ho al llibre El meu mossèn Cinto). Verdaguer hi cantà: “cascada ampla i d’un sol salt”. El bisbe Martí predicà a la mainada i joves d’AINA en el discurs de la inauguració de la casa, el 19 de juny de 1982: “Que la cançó sigui una veritable pregària dins la nova casa, especialment quan celebreu l’eucaristia. Cantar és resar dues vegades, diu sant Agustí. Cantar ajuda els infants. És un dels elements més essencials per al seu creixement. De cançó en cançó, fareu compartir la bella causa, raó d’aquesta AINA. Des del fons del cor, gràcies.” Jacques Brel, cantautor del plat pays: “Cal dir l’amor. Cal cantar l’amor perquè l’amor creixi.” El cant és el sol que il·lumina les ànimes de qui canta. Regala escalf amorós a qui l’escolta. Tots queden, gràcies al cant, com Jesús amb Pere, Jaume i Joan al Tabor, transfigurats. Maria Montessori va escriure als anys vint del segle passat: “Els infants neixen músics. Eduquem fent brollar del seu interior les cançons.”
Cantar és font de felicitat. Entre cançó i cançó, acaronant la guitar­ra, els monitors comenten a la mainada: “Cantar ens regala equilibri mental i afectiu. Ens desperta l’interès per la vida, per totes les coses de la vida. Cantar em proporciona l’alegria de viure; més encara, gràcies al cant trobo gust al meu esforç en els estudis per al màster a Escòcia. I, sobretot, em fa combregar amb vosaltres i amb tot l’equip de monitors”, diu el Glenn. L’Anna, que canta en un cor de rock i en un de gòspel, escriu: “Per a mi, cantar és com un esport: em demana exigència. Surto dels assaigs distesa, feliç i no lamento gens ni mica el sacrifici d’haver renunciat a coses de més plaer immediat per acudir a la coral.”
El cant és un catalitzador d’emocions. És l’expressió d’allò que guardem al cor i que no tenim paraules per comunicar. El CD que us regalem, 43 anys de Plantem cantant, us demana un favor: “Canteu, ainistes, amb el pare, la mare, l’àvia, l’avi, amb tota la família, per tal que tots pugueu exclamar amb la meva Confident, la dolça Mare de tots: “Magnificat, cor meu. El meu esperit s’alegra en Déu, salvador meu.”
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2019 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts