x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
Foc i lloc

Hàndicaps

Que poc que valorem els bàsics: saber llegir, poder concentrar-te, poder pensar...
Actualitzada 12/01/2019 a les 07:17
Va ser durant el nostre any sabàtic per Amèrica Central i del Sud els anys 2006 i 2007. Vam coincidir amb diferents processos electorals. Un dia, caminant amb la motxilla a l’esquena entre dos pobles lluny de tot arreu a l’altiplà andí del Perú, ens va sobtar el disseny dels cartells electorals: candidatures numerades, molta més importància del logotip que del nom del partit... Abans d’arribar al següent poble, ja ho havíem entès: tot allò anava destinat a electors que no sabien llegir. Des d’aquell dia, de manera cíclica miro d’imaginar-me durant uns minuts com seria la vida si fos incapaç de descodificar totes les lletres que m’envolten en un moment qualsevol de la meva vida –passejant pel carrer, a la feina, a casa...– No soc capaç ni d’imaginar-m’ho, no sé no llegir, no puc calibrar prou l’impacte que té en una persona el fet de no saber llegir...
Anys després, en una de les moltes formacions que ens agrada fer a molts docents per cuidar-nos millor dels nostres alumnes, les dues formadores van aconseguir no tan sols que entengués com són els diferents trastorns de l’aprenentatge, sinó que experimentés com se sent a l’aula una nena amb dèficit d’atenció o un nen amb dislèxia. Va ser transformador. Recordo, a més, que elles feien el rol de docents insensibles a la problemàtica i que quan més incapaç era de concentrar-me, no podia suportar que la consigna que elles utilitzessin fos només “concentra’t!” o “fes un esforç!”. “No puc!”, és l’únic decent que els diries... Des d’aleshores, també de manera cíclica, miro de pensar de tant en tant com seria el meu dia a dia amb un trastorn X o Y o amb una determinada malaltia mental. També en soc incapaç.
Això d’avui, però, s’hi assembla una mica. Com escriure una columna de diari sense que et funcioni el cervell seria un bon títol. A diferència dels altres dos casos, aquest cop he començat pel final. Fins ara no m’havia aturat mai a pensar com seria la meva vida sense un cervell estàndard a ple rendiment... Que difícil tot! Que complicat arribar a 2.000 caràcters! Que poc que valorem els bàsics... La setmana vinent més. I millor, sens dubte.
Etiquetes
  • #1 Dolors
    (12/01/19 10:06)

    Molt bo Iván!! Donem per fet tantes coses Gracies

    Respondre
1
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2019 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts