L'efecte Goya

Estàvem acostumats a un estil ben característic i rodat, amb uns textos densos, redactats des de la superioritat i refregant-nos tota la seva sapiència, que confesso que és molta, i els seus coneixements erudits guarnits amb les cites ad hoc grandiloqüents i pertinents però. Comparteixo la frase que li atorga un lector al Diari digital: “Al senyor Ferran Goya li encanta mostrar paquet intel·lectual i cultural.” Ja m’havia familiaritzat amb la seva tendència literària i reconec ser un fan dels seus compostos que llegeixo i rellegeixo al vespre, perquè de dia se’m faria de nit. De cop i volta, però, en Ferran canvia de registre, prem l’accelerador i en un tuit demolidor tracta els seus adversaris de “remugants bovins” i de “ramat ben encebat”. Lleig, molt lleig, baix, molt baix, considerant la talla intel·lectual del personatge, que no requereix burlar-se amb menyspreu insultant per atacar els contrincants polítics, tenint a l’abast un vocabulari desbordant de riquesa literària que sap utilitzar amb ironia i finezza quan vol. Prou sabem que en Ferran és un pistoler que dispara amb bala (literària) des de la seva jerarquia d’enfant terrible i des de la seva talaia de la gauche divine. Aquests postulats i prolegòmens fan preveure una campanya electoral duríssima, en què cadascú haurà de decidir i posicionar-se, marcant els límits i les línies vermelles. En Ferran ha anat lluny, molt lluny, se’n va adonar i va apuntar subtilment que l’adversari va mancat de sentit de l’humor, tot i que val a dir que es va disculpar ràpidament, com a bon jan que és. Com diu el refrany castellà lo cortés no quita lo valiente. Em sorprendrà sempre en Fer­ran, quan diu que va escriure l’elaborat tuit des d’un aeroport internacional dels Països Baixos. Aquesta manifestació trenca definitivament amb la seva insolent dominació, ja que a Andorra tots els seus adversaris estan gairebé a uns mil metres de desnivell positiu.