x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
La tribuna

La Xina, les banyes de rinoceront i els ossos dels tigres

El país asiàtic manté el veto del comerç il·legal d’aquests productes tan apreciats
Actualitzada 27/12/2018 a les 06:51
    Manuel Cusachs
Fa pocs dies em vaig assabentar, per la premsa escrita, que la Xina, aquest gran continent amb 1.300 milions d’habitants, manté el veto del comerç il·legal (i irracional) de les banyes de rinoceront i dels ossos de tigre, molt apreciats en aquella cultura oriental per les seves –suposades– propietats mèdiques i afrodisíaques. Una superstició que n’enriqueix uns i preocupa d’altres. D’aquesta manera, la Xina s’alinea amb els països que apliquen els cànons globals ambientals per tal de preservar aquestes espècies en perill d’extinció.
L’any 2016, la República Popular de la Xina va ratificar l’acord històric del clima a París i aquell mateix any va prohibir la venda de marfil per protegir una altra espècie en perill, els elefants. Fa poques setmanes, però, va saltar la sorpresa quan el govern comunista va permetre la comercialització de la banya de rinoceront i dels ossos de tigre justificant-la per a certs usos de caire científic. Això significava posar fi a 25 anys de prohibició. Era un pas enrere. Com el que ha fet Trump, president dels EUA, respecte a l’acord de París per lluitar contra l’escalfament del planeta.
Com no podia ser d’una altra manera, grups ecologistes del mateix país i d’arreu del món es van posar en peu de guerra denunciant el disbarat que obria la veda novament pel tràfic il·legal d’aquests animals en perill d’extinció. Els governants xinesos tenen fama de ser intransigents, dogmàtics, inflexibles: comunistes. Però sorprenentment i davant la polseguera que havia provocat van posar el fre i la marxa enrere i van mantenir el veto al comerç de banyes de rinoceront i dels ossos de tigre. Un funcionari com a tal intentava justificar el canvi del seu govern manifestant que l’executiu que presideix Xi Jinping –amb la llegenda d’home dur però pragmàtic– seguirà prohibint “estrictament” el mercadeig, la importació, la compravenda i l’ús de banyes i ossos per a finalitats medicinals i que el govern xinès no ha canviat la seva actitud en defensa de la vida silvestre, i que es mantindrà atent contra el tràfic il·legal i el comerç de rinoceronts, tigres i altres espècies.
Els ecologistes acusaven que la marxa enrere era per ajudar la creixent indústria de la medicina tradicional del país i diuen que l’any passat havia crescut un 20%, amb uns ingressos equivalents a uns 15.000 milions d’euros.
La creença popular xinesa diu que la banya del rinoceront degudament triturada serveix per curar mals de tota classe: d’una simple febre al càncer. Pel que fa als ossos de tigre, es converteixen en una pasta que –diuen– va molt bé per alleugerir el dolor a l’espatlla, el reuma i incrementa la virilitat dels homes.
Contra aquestes creences o supersticions, la Federació Mundial de Societats de Medicina de la Xina l’any 2010 ja assegurava que no hi ha cap base científica que demostri aquestes propietats. Ja se sap que a la tradició mil·lenària (a la Xina o en altres continents i cultures), la vox populi és pertinaç i cala en la mentalitat d’un poble.
Aquestes supersticions seran difícils d’erradicar per les seves arrels culturals mil·lenàries. L’Agència d’Investigació Mediambiental (una ONG amb seu a Londres), especialitzada en el tràfic il·legal d’espècies, calcula que queden menys de 4.000 tigres en llibertat en tot el planeta, i que a les granges xineses i altres països n’hi ha uns 7.000. Referent al rinoceront, aquesta ONG calcula que encara sobreviuen uns 30.000 exemplars.
Els defensors dels animals, els ecologistes, bo i celebrar el canvi, la rectificació dels dirigents xinesos, no les tenen totes i temen que només sigui una decisió de caire temporal. Un portaveu de l’ONG World Animal Protection ha dit: “Mantenir aquests productes prohibits de forma permanent és l’única manera que hi hagi alguna possibilitat de garantir la supervivència futura d’aquests increïbles animals.”
Els darrers anys han estat crítics per a les poblacions on viuen aquests animals, ja siguin asiàtics o africans. El rinoceront negre (Àfrica) va arribar a un mínim als anys noranta del segle XX. I a l’Àsia l’espècie del rinoceront de Java. L’abril del 2010 va ser trobat un exemplar mort al parc nacional de Cat Tien (Vietnam) per caçadors furtius, els quals li van extreure la banya. Era una femella i, segons els estudis, es va determinar que era el darrer exemplar. La WWF (Fons Mundial per a la Naturalesa) va emetre un comunicat de premsa certificant l’extinció del rinoceront de Java al Vietnam.
El recent creixement econòmic de la Xina ha fet augmentar la demanda mundial de productes derivats de la fauna silvestre. L’home és el principal depredador del seu propi entorn. Mentre hi hagi supersticiosos hi haurà qui els abasteixi. A l’Àfrica la cacera d’elefants i d’altres animals en lloc de disminuir s’ha incrementat.
Quan ja no en quedi cap o molt pocs lamentarem haver perdut per sempre més algunes de les espècies que ara encara podem contemplar i admirar.
Malgrat el perill que la mesura sigui temporal celebrem que la Xina mantingui el veto del comerç de la banya de rinoceront i dels ossos dels tigres.
Mesures a part és, en el fons, un problema cultural perquè el més trist del cas és que no són certes les suposades propietats medicinals o afrodisíaques. Un prejudici, ara per ara, difícil d’er­radicar.
Etiquetes
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2019 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts