Sánchez vingué i a Tarradellas dugué. Curt i ras aquest és el resum de la que havia de ser una jornada plena de reivindicacions i violència i reivindicacions i violència i reivindicacions i violència... Disculpin el bucle, però és que durant tota la setmana aquest ha estat el mantra difós a tort i a dret. Ep, que d’incidents a la carta n’hi va haver i de fet és l’únic que una vegada i una altra es va poder veure a totes les cadenes de TV (totes) de l’Estat espanyol. I què dir de les trobades de dijous a la tarda-vespre. Que bonic va ser veure els presidents Sánchez i Torra, ministres, consellers de la Generalitat, secretaris d’Estat, caps de gabinet i de protocol, tots reunint-se i fent-se fotos al voltant d’unes ponsèties que van esdevenir l’ànima de la festa. Tanta crispació i nervis previs, tants pronòstics, tot plegat esborrats per tres innocents ponsèties. L’exercici de la política ja les té aquestes coses. Hom s’escarrassa per donar la talla, per estar a l’altura de les expectatives que ha generat una trobada com la que ens ocupa, estudia els moviments a fer, prepara una estratègia i, patam, tres ponsèties ho envien tot a rodar. Afortunadament l’endemà, en un plàcid i tranquil consell de ministres, el president Sánchez es va treure de la chistera rebatejar l’aeroport de Barcelona com a aeroport Josep Tarradellas. Deixant de banda que van fer falta 9.000 agents policials (megamix de mossos, policia nacional i guàrdia civil), la ximpleria li va sortir força bé de preu. Amb la campanya a tocar, només cal que seguim l’exemple i tal com ha avançat l’Andorratoday, rebategem l’aeroport de la Seu Borís I rei d’Andorra. Què pot sortir malament?