Andorra, lloc de diàleg

L’Organització de les Nacions Unides va tenir, ja fa anys, la magnífica idea de dedicar alguns dies de l’any a esdeveniments d’importància social, política o cultural. Així, tots coneixem el dia 8 de març, dia Mundial de la dona, durant el qual s’intenta conscienciar de la necessitat de canviar la nostra cultura ancestral i reconèixer a les nostres compa­nyes el lloc que és el seu en la societat, deixant de banda uns tòpics històrics del tot censurables i que s’han d’er­radicar de forma definitiva.

El dia d’avui, 12 de desembre, no el podem passar per alt a casa nostra, atès que queda dedicat, en mèrits de la resolució de les Nacions Unides del 2 de febrer del 2017, a la neutralitat, definida com un mitjà adequat per fer respectar “la igualtat de sobirania entre estats, la integritat territorial, l’autodeterminació, la no ingerència en els afers interns i la solució als litigis internacionals per uns mitjans pacífics”.

En efecte, si exceptuem Suïssa, sembla difícil, si no impossible, trobar a Europa un Estat que, a la imatge del nostre, tingui una relació tan estreta amb aquest principi des de temps immemorial. La literatura política andor­rana, des dels Pariatges fins a la nostra Constitució, passant pel Manual Digest o pel Politar, n’és prova fefaent.

L’esmentada resolució convida els estats membres a promoure la diplomàcia preventiva, amb la finalitat de prevenir els conflictes i afavorir la mediació i la negociació per garantir la seguretat i la pau.

En el moment que conflictes interestatals o inclús intraestatals perduren, com no opinar que la nostra història i la nostra cultura de neutralitat, emparada a més a més per un emplaçament geogràfic excepcional, ens hauria de portar a encetar una reflexió profunda sobre la col·laboració que podríem proporcionar a aquests que ho sol·liciten, oferint un lloc idoni i una experiència que els facilitaria instar unes discussions en vista de resoldre les seves divergències per mitjans pacífics. Per cert, no serà una tasca fàcil però així serem fidels a la nostra cultura, que ha portat els nostres avantpassats a constituir ja fa uns 600 anys el Consell de la Terra, lloc de discussió i antecessor dels parlaments moderns.