Tot lligat i ben lligat

Tots els parlamentaris de l’oposició troben inacceptable presentar per a la seva aprovació tretze lleis d’una gran transcendència per al futur del país quan s’acosta el final de mandat. Aquesta situació anòmala ha estat provocada pel grup demòcrata, que ha aconseguit que Sindicatura accepti el procediment d’urgència i estableixi com a temps hàbil el període en què no hi ha sessions programades. Per als parlamentaris de DA, treballar els textos legislatius durant els mesos de gener i febrer i aprovar el màxim nombre de lleis possible és una oportunitat que no cal desaprofitar. Com era previsible, els grups de l’oposició han manifestat el seu rebuig i han presentat un recurs a Sindicatura, ja que consideren que la decisió no s’ajusta a dret i conculca el reglament del Consell.

Els consellers de l’oposició no poden treballar aquestes tretze proposicions i projectes de llei per manca de temps i per no disposar dels mateixos mitjans que la majoria. Per la seva banda, segurament els parlamentaris de DA també tindran dificultats per aprovar-les en tan poc temps, ja que és evident que a dia d’avui és impossible tenir per mà temes tan diversos, que requereixen certa reflexió. D’altra banda, l’aprovació d’iniciatives importants com la llei de la funció pública, malgrat que pugui aconseguir els vots necessaris, no obtindrà l’acceptació suficient dels afectats. Els demòcrates s’arrisquen que alguna d’aquestes lleis tingui poc recorregut en cas que el Govern canviï de signe; per tant, seria beneficiós que en temes que afecten una àmplia majoria social els grups arribessin a un mínim de consens. Així, s’hauria de prioritzar la urgència únicament en aquells temes inajornables.

L’executiu ha destinat un temps considerable a elaborar alguns d’aquests projectes, però la tramitació urgent limita a menys de tres mesos la feina parlamentària, essencial en un sistema democràtic amb bona salut. La transcendència d’una iniciativa legislativa no es mesura tan sols per la seva entrada en vigor, sinó també per la qualitat i acceptació social, fet que, molts cops, s’aconsegueix amb la transacció d’esmenes entre els grups parlamentaris. El que no s’ha fet durant dues legislatures no es pot fer a cor­recuita, posant en perill la qualitat democràtica.