La tribuna

Any electoral

Els comicis autonòmics d’Andalusia han estat el pròleg d’un any farcit de cites a les urnes

Creat:

Actualitzat:

Ahir amb les eleccions autonòmiques d’Andalusia es va obrir amb un mes d’avançament un any ple de convocatòries a les urnes per a la majoria dels ciutadans, nacionals i també residents dels estats veïns.

Pel que fa als andalusos, els inscrits al cens del consolat amb dret a sufragi eren 2.607. Hores d’ara ja es coneixerà el nombre de votants efectius i molt probablement els resultats que haurien de permetre renovar l’executiu, la Junta.

El consolat general informava que, fins ara, no s’ha fet efectiva la reforma anunciada pel ministre Josep Borrell durant la recent visita a aquestes valls, posteriorment ratificada al Senat, per facilitar l’exercici del sufragi. És a dir, que els ciutadans que figuren inscrits com a andalusos han hagut de complir amb el voto rogado –nom tècnic de la inscripció prèvia– adjuntant el certificat del cens, i esperar la confirmació d’haver estat admesos, amb els documents i les paperetes per dipositar-ne una al mateix consolat o als correus espanyols.

Un tràmit feixuc, que encara fomenta més les abstencions, fins i tot de part dels més disposats a participar-hi. La proposta de Borrell és tornar al sistema anterior, on no calia el pas previ, i els votants censats rebien directament, d’ofici, tots els documents necessaris, o podien obtenir-los directament a la representació consular.

El problema del sistema que encara persisteix és de calendari. Els terminis acostumen a ser molt curts, atès que s’han de fer mitjançant correus oficials internacionals. I encara més com més llunyà sigui el país de residència i la distància entre el domicili de l’elector i el consolat d’Espanya corresponent.

No entrarem al judici d’intencions darrere d’aquesta complicació burocràtica per als propietaris de passaports espanyols que viuen a fora, però donarem una dada facilitada com a oficial en el seu dia: més del 60 per cent de residents catalans que van aconseguir votar el 21 de desembre de l’any passat ho van fer a una de les opcions independentistes.

Després dels andalusos, es preveuen més convocatòries per als residents procedents del sud del Runer. Amb tota seguretat i en principi a la primavera, seran les municipals, les autonòmiques a les comunitats dites de règim comú i les del Parlament europeu, que algunes veus han insinuat que es farien coincidir en una sola data.

A més, la precarietat del suport parlamentari al govern actual de Pedro Sánchez podria fer avançar també les generals, dintre del mateix 2019. En aquest cas, els convocats a Andorra serien 23.038.

A Catalunya, l’estabilitat del govern en minoria de Quim Tor­ra no és gaire més gran, amb el pas a l’oposició de la CUP i la resta d’obstacles, entre els quals els judicis als líders anteriors dels partits sobiranistes, les possibles inhabilitacions definitives… en aquest cas, el cens a Andorra seria de 13.102 persones, segons les dades de divendres passat.

Els andorrans, un cop descartat l’avançament de les generals, i amb un cens sembla que ja una mica per sobre del registrat al consolat d’Espanya, tindran aviat les generals, i uns mesos després les comunals. A les primeres, com acostuma a passar, amb menys cares noves que partits o sigles nous. Començant per la ja oficialitzada i nova tercera via, amb un cap de llista de tan llarga i coneguda trajectòria com Josep Pintat.

Els més tranquils seran els conveïns francesos. Al seu calendari del 2019 només surt una convocatòria, la de les europees, i amb data fixada del 26 de maig.

tracking