Imagineu una escola. Una escola de dues línies. La línia dels A i la línia dels B (1r A i 1r B, 2n A i 2n B, etc.). Dues línies des de maternal fins al batxillerat. Imagineu ara que la línia a què assignin els vostres fills marcarà considerablement el seu futur i que –excepte en molt comptades excepcions que, a més, comportaran un estigma– l’assignació és per a tota la resta de l’escolaritat (cap B podrà passar a A). Imagineu ara que, d’ençà que l’escola existeix, la línia B acumula el 99% dels casos d’assetjament escolar. Imagineu que cada any, sense excepció, un nen de B mor a mans d’un nen d’A. Imagineu també que, per una decisió que pretenen fer passar per natural, l’escola decideix que durant les jornades d’orientació i també durant les jornades de revisió abans de les proves finals, aquelles en què els alumnes es juguen una bona part del seu futur, els alumnes de la línia B hauran d’escombrar i fregar l’escola, cuinar per a tota la comunitat escolar i tenir cura dels germans petits dels alumnes d’A perquè els alumnes d’A puguin concentrar-se a triar carrera i a estudiar a la biblioteca sense que res no els destorbi. Imagineu, finalment, que si malgrat tot, algú de B se’n surt i aconsegueix rivalitzar en resultats amb algú d’A, el criteri principal per decidir a qui seleccionen sigui, en primer lloc, l’adscripció a la línia A o a la línia B de la seva escola. I posats a imaginar, imagineu que als de la línia B els recordin en tot moment que són de la línia B, que els de la línia A actuïn constantment de portaveus dels de la línia B i que els de la línia A i la direcció de l’escola (formada, òbviament, per exalumnes de la línia A) reaccionin a qualsevol queixa dels de la línia B argumentant que fa quatre anys, un alumne d’A també va patir assetjament (l’1% que ens faltava). Imagineu ara que sou els pares d’un alumne de B. Què faríeu? O si voleu, imagineu que sou d’Escaldes i que, pel sol fet de ser-ho (i sense poder deixar de ser-ho), cobreu un 25% menys que els vostres col·legues d’Andorra la Vella. O que sou de la Vall d’Orient i, pel sol fet de ser-ho (i sense poder deixar de ser-ho), teniu un risc molt més elevat de ser agredit sexualment, violat i assassinat. Què faríeu, què reclamaríeu si fóssiu de la meitat que no toca. Què faríeu si fóssiu dona?
padrinak va dir..Sols això? et feia més audaç!
RespondreHabía puesto, como respuesta, el enlace del vídeo del alegato final del abogado de la película " Tiempo de Matar ", pero el moderador no lo ha considerado adecuado. El motivo es que el artículo, desde sus primeras frases, me la ha traído a la mente; y, es que es una de esas escenas que se te clavan en la mente y en la conciencia, como este sublime artículo.