x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
La tribuna

El pacte secret dels funcionaris

Els mestres van acusar Torra de trencar l’acord de no criticar els privilegis funcionarials
Actualitzada 29/11/2018 a les 06:51
Els sindicats de funcionaris han entrat en una dinàmica de guer­ra de guerrilles molt interessant. Hi havia rancúnies larvades durant molts anys especialment dins del bloc que formen l’administració general i els mestres. Es consideraven pitjor tractats que els cossos especials a partir del 2009. Amb l’arribada de Jaume Bartumeu al poder, el PS va tornar a entregar als bombers els 9,5 mesos i mig l’any de vacances (treballen a l’any dos mesos i dotze dies en torns de 24 hores). El retorn del privilegi va fer disparar la tensió en altres col·lectius. Els principals beneficiaris van ser els policies, als quals els socialdemòcrates van haver de compensar. Així, van passar a tenir set mesos i vint-i-un dies de festa l’any (treballen 144 dies en torns de 12 hores). Ni a l’administració general ni als professors els va acabar de fer el pes la nova cessió als cossos especials, però la resposta que es van trobar va ser que els profes fan festa molts mesos.
Reconec que em va sobtar que des de llavors els ganivets haguessin desaparegut. La resposta als dubtes em va arribar el 24 de novembre. Un company em va mostrar un post al Face­book del Sindicat de Professors en què es criticaven les declaracions que Joan Torra (representant sindical dels bombers i de l’USdA) havia fet al programa Ara i aquí, de Ràdio Nacional. El post era molt dur envers Torra afirmant que “no és la persona adequada per representar els sindicats de la plataforma (sindical) ni els afiliats de l’ABA (sindicat de bombers)”. Em va sobtar perquè el Joan ha estat, és i serà així. La meitat de les coses que diu no les comparteixo i una quarta part penso que posen en perill la viabilitat econòmica de l’Estat, però sempre diu el que pensa. El verí del post del sindicat de mestres havia de tenir alguna explicació. I arriba a les últimes línies perquè acabava dient que “també ha incomplert un pacte de no crítica envers els avantatges que tenen o han aconseguit els diferents col·lectius i cossos de funcionaris”.
En una sola frase els sindicalistes d’educació revelaven dos dels secrets millor guardats de la funció pública. Primer: els funcionaris saben perfectament que tenen una sèrie de privilegis per sobre de la resta (tot i que no ho reconeguin mai excepte quan se’ls escalfa el teclat com en aquest cas). Segon: els sindicats de treballadors públics van fer un pacte secret intern per evitar que uns critiquessin els privilegis dels altres.
És obvi que els privilegis funcionarials són abundants i discriminatoris envers els treballadors de la privada. I el decalatge entre les dues andorres, la del sector públic i la del privat, no para de créixer. I aquí hi ha la clau de l’actual conflicte entre els sindicats. La vaga de funcionaris hauria estat un fracàs absolut si la meitat dels profes no l’haguessin seguit. En la resta de col·lectius la participació va ser tendent a zero. Tots els partits competeixen per donar més privilegis als funcionaris perquè així pensen que milloraran molt el resultat electoral. I per evitar sorpreses Govern va decidir jugar una carta imbatible a favor dels metres no fos que marxessin en massa a votar el PS. Jubilació als 60. O sigui que està intentant comprar els vots amb un privilegi que topa amb els drets de la resta, que en breu ens fixaran l’edat de retir als 67.
El regalet va enfurismar els sindicats dels cossos especials, que entenien que els profes havien venut la resta a canvi de la jubilació anticipada. L’enuig és més gran perquè saben que a l’administració central tampoc es mouran perquè la llei de la funció pública és una nova ensabonada als funcionaris. Govern ha desactivat la hipotètica desafecció repartint privilegis i els sindicats saben que actualment no tenen cap capacitat ni per a una mobilització de mínims. Els han donat tant que quan intenten fer-se els indignats i dir que els estan estafant gairebé se’ls escapa el riure per sota del nas.
La resposta del sindicat de professors a l’atac dels cossos especials va ser fer públic l’altre gran secret: el desmadre de la mútua. Feia tres anys que tots (Govern inclòs) estaven tapant un seguit d’irregularitats en el cobrament de baixes que tenien nom i cognoms. El sindicat de mestres va aprofitar que més del deu per cent del cos de policia tenia apuntada alguna anomalia a l’hora de cobrar les baixes per torpedinar els cossos especials.
Que ningú es pensi que passarà res perquè al final sumant treballadors de Govern, cossos especials, comuns, profes, hospital, parapúbliques i públiques vàries sumen sis mil vots. Amb familiars: nou mil. Són el cuirassat del cos electoral molt per sobre de qualsevol altre col·lectiu. Mai voten en bloc, però els partits sempre temen aquesta possibilitat i mentre això es mantingui tenen la clau mestra que obre totes les caixes.
10
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477