Quin paraigua volem?

No fa gaire es va explicar al programa El Foraster, de la televisió catalana, què volia dir fer l’andorrà. Molts de nos­altres ja ho sabíem; en resum, és estar en una neutralitat i respondre amb evasives. Tot s’ha de dir que a Andorra s’ha utilitzat, i molt bé, aquest recurs pels antics andorrans en temps passats, si no, no seríem el que som ara, sens dubte. El problema és que avui en dia s’ha fet i es fa un mal ús d’aquest apreciat recurs. És llavors quan el “ja ho veurem” pot esdevenir “ja ens ho trobarem”, i aquí rau la irresponsabilitat de fer l’andorrà fent-ne un mal ús per part de les institucions, des de fer l’andorrà en el control financer, en els acords amb Europa, en el contraban, i així molts exemples més.

I ara, què fem amb la legalització de l’avortament en els tres supòsits bàsics, malformació del fetus, perill de la vida de la mare o violació? Fem l’andorrà? La majoria de nosaltres estaríem d’acord amb l’aprovació d’aquesta llei, excloent imperativament deixar opinar la “gent importada”, tal com desafortunadament declara el Copríncep episcopal en l’última visita a Escaldes; semblaria que el nostre Copríncep episcopal no estaria en principi d’acord amb la despenalització de l’avortament ni tan sols en els tres supòsits, però les seves declaracions són sempre ambigües i ens dona un marge de maniobra.

Algunes forces polítiques, socioliberals i els Liberals progressistes, ja ens hem posicionat a deixar que el poble decideixi el seu futur, previ a una acurada explicació de les possibles conseqüències, però, al meu entendre, els anys m’han donat una valuosa prudència, caldria situar-ho en el full de ruta després del tancament dels acords amb Europa, no sigui que ens quedem sense cap paraigua, sigui espiritual o financer, i ja sabeu, per arribar al cel és necessari estar confessat o tindre prou diners. Ens veiem a l’infern!

*Higini Martínez-Illescas, Secretari comitè L’A e-e