L'imprescindible sinceritat política

D’aquí a poc, s’encetarà, si no ha començat ja, una nova campanya electoral. Diferents partits o agrupacions, amb els seus plantejaments propis, es presentaran davant dels electors a fi d’intentar recollir el seu assentiment. Més enllà d’aquest objectiu principal, tots, sense cap excepció, lluitaran contra el desinterès creixent dels ciutadans, que es manifesta per una abstenció cada vegada més preocupant. Formularan propostes i promeses, algunes realistes i d’altres més improbables. Aquest és el joc de la política i així ho hem d’acceptar. És cert que és molt fàcil, des de la barrera, criticar uns projectes que tenen com a finalitat immediata obtenir un avantatge electoral, però no és menys cert que la tasca dels polítics esdevé cada dia més difícil, davant l’exigència dels votants i la complexitat de la societat. Aquestes circumstàncies obliguen els candidats a fer prova de rigor i sembla imprescindible que, en els seus discursos, no traspassin els límits que imposa la sinceritat que es mereix l’elector. Límits que es podrien configurar igualment pel que es defineix comunament com a “sentit d’Estat”. Així, provoca uns dubtes raonats el fet que recentment alguns hagin informat que podria existir compatibilitat entre el Coprincipat i el dret a l’avortament. Per cert, ningú negarà que aquesta problemàtica és punyent a casa nostra, atès, en particular, el nombre d’avortaments practicats en el país veí l’últim any. Més d’un centenar, cosa que denota una problemàtica social que no es pot menysprear de cap manera i que cal afrontar, sense posar el cap sota l’ala. Però, si ens referim a la suposada compatibilitat esmentada anteriorment, només serà suficient recordar, entre altres declaracions, les recents paraules públiques del Papa Francesc, per adonar-se que aquesta sembla força difícil d’aconseguir. Dir el contrari és esbiaixar, almenys parcialment, la informació destinada al ciutadà. En efecte, aquest legítim debat afecta també el terreny institucional, amb els efectes que pot induir. Ningú pot obviar que la supervivència d’Andorra al llarg dels segles és causada, en gran part, per la figura atípica del Coprincipat i cal tractar aquesta qüestió amb responsabilitat.