Si algun compromís hauria de sortir dels polítics que es presentaran a les eleccions és la d’obrir un debat seriós sobre el futur del coprincipat. I això no vol dir explorar les maneres per liquidar-lo o per ancorar-lo, sinó que a allò que em refereixo és a la necessitat que el debat que ara tenim a través d’articles d’opinió, de declaracions i de titulars que conviden a pensar en l’interès d’una part, tot plegat es canalitzi a través d’un gran fòrum integrat per un ampli espectre de la societat que incorpori des d’autoritats i polítics fins a agents socials, representants del món econòmic, persones de l’entramat cultural, juristes, professionals liberals... Un fòrum de treball col·lectiu que sense apriorismes, sense pressió electoralista, sense victimismes i sense catastrofismes analitzi a fons la nostra arquitectura institucional i s’arribi a unes conclusions sobre què cal millorar o si les coses ja ens van bé tal com estan. És a dir, conscients de la secularització de la societat andorrana, què preferim: estem disposats a renunciar a determinada legislació en matèria social en pro del manteniment de l’statu quo? O valorem les conseqüències d’assumir una llibertat legislativa en matèries sensibles que actualment són incompatibles en el marc institucional? Seria un gran un exercici de catarsi col·lectiva, perquè el debat és complex, polièdric, amb pros i contra a banda i banda i difícilment hi ha un punt de convergència. Però és evident que el debat seria productiu, enriquidor, participatiu de tota la societat perquè, al cap i a la fi, decidir el final o la perpetuïtat de la nostra arquitectura institucional només ho pot fer el poble sobirà.