Aquesta setmana no hi ha Lliga. Aquestes aturades no són bones ni per a la competició ni per als afeccionats, però encara menys per als opinadors esportius. I si es té en compte el penós inici de competició que estan fent els dos equips de referència del campionat –FC Barcelona i Reial Madrid, el pal de paller que aguanta tot el muntatge– la cosa esdevé encara més indigesta. El futbol, que no els esports, ocupa una quantitat ingent –per no dir indecent– d’hores a les graelles (i soc afeccionat al futbol!). Cadenes de ràdio i televisió, públiques i privades, locals, regionals o nacionals, tant se val, totes es nodreixen de l’esport rei. El resultat: una sobredosi d’excrescències de tota mena, que en el 90% dels casos van en detriment d’allò que suposadament volen difondre: el futbol. Cada dia de la setmana es poden veure i escoltar tertúlies i tertulians que fan vergo-nya escampant rumors de collita pròpia o sol·licitats (que també), desqualificant o insultant directament qui gosa contradir-los i exhibint sense cap mena de pudor els colors de la seva bufanda. El rigor i un mínim d’objectivitat, és a dir, la informació professional, fa temps que es va tirar per la borda. El que importa, i així malauradament ho reflecteixen les audiències, és l’espectacle pur i dur. Es venen com a exclusives ximpleries i nimietats que la majoria de vegades els mateixos jugadors –models a imitar per a milions de nois i noies– exhibeixen amb orgull (?!) als seus canals. Pentinats, tatuatges i altres estilismes són la mare dels ous, la clau de volta per entendre l’esperit i l’ànima del futbol modern. Pobre futbol!