Tanca les cames, home!

Hi ha paraules amb les quals topes un dia i, a partir d’aleshores, com una aparició mariana, apareixen quan menys les esperes. El més curiós és que descriuen realitats sense nom que han format part del nostre paisatge diari i que, per motius que van més enllà del diccionari, es converteixen en notícia i passen a enriquir el nostre lèxic. Manspreading n’és una i que sigui un anglicisme no és casualitat. Simplement, els anglesos són més ràpids en l’art de substantivar i menys mirats a l’hora d’incloure mots al diccionari.

Manspreading descriu l’acció que fa l’home de separar les cames quan seu, especialment en el transport públic. És un substantiu exclusivament masculí, per bé que també hi ha dones que seuen ben amples, format pel prefix man, home, i el sufix spreading, de to spread, literalment escampar o difondre.

Allò que fa noticiós el terme va associat a l’empoderament femení, que interpreta el manspreading com una forma d’assetjament sexual. A partir d’aquí, hi ha notícies i opinions per a tots els gustos. Mentre al metro de Sant Petersburg cor­res el risc que una activista et ruixi l’entrecuix amb lleixiu si ets home i t’espatarres, al Canadà trobaràs el suport de la Canadian Association for Equality, que argüeix que per al mascle és potencialment dolorós seure amb les cames juntes (l’argument és de collons!).

En tot cas, mentre un sol home obri la finestra de la seva masculinitat, manspreading es queda i, a manca de terme oficial, podem utilitzar l’anglicisme, inclòs a l’Oxford English Dictionary, o seguir la recomanació del Termcat, que proposa eixancarrament, una proposta que no acaba de convèncer perquè se centra més en l’acció que en l’individu. Definitivament, hem d’aprendre dels anglesos i la seva capacitat per generar mots que calin ràpidament en els parlants. Són tan bons que, fins i tot quan marxen, ho fan inventant-se la paraula. De British Exit, Brexit. Clar i anglès!