x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
Foc i lloc

L'escola Decroly

Les pedagogies modernes tendeixen a models semblants al que jo vaig seguir
Actualitzada 07/10/2018 a les 06:53
M’arriba un missatge que m’adverteix que l’escola on vaig fer la primària canvia d’edifici. El centre on vaig estudiar, una torre a la falda del Tibidabo, ha canviat de mans i els nous propietaris volen explotar-lo d’una altra manera. A més, la normativa actual no fa compatible el seu ús com a escola. Abans de tancar les portes definitivament, fan una jornada de portes obertes per a antics alumnes. Jo no hi puc baixar. I no sé si voldria anar-hi, conscient que sovint és millor no enfrontar els records amb la realitat. Només així es mantenen intactes els mites particulars. Però el meu cosí sí que hi va, amb el seu fill, i m’escriu un missatge: “Uff, l’escola està igual, com si no haguessin passat trenta anys.” M’envia unes fotos. Té raó. El mite sobreviu, reneix convertit en realitat. Me n’alegro molt. L’escola Decroly de Barcelona era una escola especial. Escola catalana, crítica i oberta al món, fomentava la creativitat dels alumnes, la llibertat i la responsabilitat. Els nens i nenes ens agrupàvem en uns equips fixos heterogenis, transversals, democràtics i autogestionats; equips cooperatius que s’allargaven tota l’escolaritat, des de maternal fins als últims cursos. A través d’aquests equips ens responsabilitzàvem de les classes, proposàvem activitats i sortides, gestionàvem els espais de l’escola, el pati, el menjador, l’hort, la granja (sí, teníem una petita granja amb ànecs, gallines, i un porc). Les aules tenien noms d’escriptors, científics i pensadors. Tret de les llengües, nosaltres no teníem assignatures normals (matemàtiques, ciències, geografia o història) sinó que ens centràvem en el procés d’aprenentatge de manera que una assignatura era l’observació (l’observació directa, sempre que fos possible) i l’altra era l’associació: pensament lliure i crític, pensament alternatiu, discussió i diàleg per aprendre dels companys.
Avui, les (suposades) pedagogies modernes tendeixen a models semblants al que jo vaig seguir fa uns trenta anys. Me n’alegro, també. No hi ha res millor que fomentar la curiositat, la llibertat, la responsabilitat i la creativitat dels alumnes. Però el que em molesta és l’esnobisme d’algunes propostes o la petulància dels que pretenen fer-nos creure que han inventat la sopa d’all.
  • #5 Alex Armengol
    (08/10/18 11:27)

    Bones Iñaki i als demes també. Jo no sóc ex-Decroly però soc ex-pare Decroly i vaig gestionar tres anys una responsabilitat al patronat de l'escola. Ara, crec jo, tinc la sort de poder tenir els meus fills a l'Escola Andorrana i veig sobretot la gran capacitat del sistema educatiu andorrà en les similituds del Decroly. Tenim un futur prometedor perquè els nostres fills poden adquirir les mateixes capacitats que vosaltres vau tindre, de manera encara més evolucionada, nombrosa i adaptada als temps. Iñaki, crec que la teva reivindicació és molt encertada i per aprofitar-la us proposo que demà, dimarts 9 a les 18h30 al Centre de Formació d'Aixovall, ens trobem en el decurs de la Inauguració del Curs Escolar 18/19 per veure si podríem arribar a aprofitar la inèrcia i la experiencia del Decroly a l'Escola Andorrana en aquests moments que el Decroly ha de canviar de rumb. Saludos.

    Respondre
  • #4 Iñaki Rubio
    (07/10/18 20:12)

    Gràcies amics i companys ex-Decroly. Feu que no em senti tan sol.

    Respondre
  • #3 Mario Argilés Serés
    (07/10/18 13:56)

    Jo sóc pare de 3 fills;Esther, David i Marta, que en el 1983 es varen iniciar. Tots tres són responsables i fan per tindre criteri.Son persones


    Respondre
  • #2 Berta
    (07/10/18 12:06)

    Iñaki!!! Gràcies per les teves paraules! Ho has explicat tot amb moltíssima claredat i presició!
    Pell de gallina. M'has emocionat.
    Només discrepo amb una cosa, confrontar els records amb la realitat, ajuda a entendre d'on vens i qui ets, però és quelcom molt subjectiu.
    Ens hagués encantat veure't!
    Una forta abraçada per tu i per la teva família!

    Respondre
  • #1 Silvia Gabarre
    (07/10/18 09:01)

    Iñaki també sóc ex-Decroly així com els meus germans i nebots i subscric el que expliques de l'escola! De la meva promoció ens trobem una vegada a l'any i ens varem organitzar x anar-hi, però finalment jo no vaig poder.

    Respondre
5
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2019 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts