x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
DIARI TV
La tribuna

La llum de Santa Coloma

L’hora més bonica per copsar les velles pedres del campanar de Santa Coloma és a mitja tarda d’ara a la tardor. Si fa sol, l’aire és net i cada pedra atrau la nostra mirada
Actualitzada 28/09/2018 a les 21:37
L’hora més bonica per copsar les velles pedres del campanar de Santa Coloma és a mitja tarda d’ara a la tardor. Si fa sol, l’aire és net i cada pedra, posada una sobre l’altra ja fa un bon grapat de segles, atrau la nostra mirada. El sol que ens fa arribar encara generós els rajos de llum i d’escalfor, però ja amb ganes d’anar a joc, ens porta amb el pensament fins aquells segles VIII i IX, quan les mans que van fer pujar les parets i van cobrir la nau de l’església eren les de qui notaven la mateixa tebior i claror que ara notem quan ens mirem l’església de Santa Coloma amb ulls de respecte i sentiment d’admiració davant del monument. Igual sensació d’encanteri, goso dir fins i tot, d’enamorament, en contemplar l’afuat campanar, la devien tenir els qui el van fer pujar, pedra a pedra i gaveta a gaveta de morter de calç, alçant-lo com una fita al bell mig de l’ampla vall per on la Valira serpentejava amb aquella remor ancestral que avui en dia la sorollosa carretera ens priva gairebé a tot­hora d’escoltar.
En algun lloc entre la roureda del Malreu i la Valira, a prop o potser en el mateix indret on hi ha l’església de Santa Coloma, hi deu haver, soterrada de fa molts anys, la trampa per caçar l’ossa, el clot de 3 o 4 metres folrat de pedra i amb lloses escopidores a la bocana. L’ossa que hi queia, atreta pel segall de cabra lligat a la punta d’una post feta aguantar amb unes lloses a sobre de l’extrem de terra, prou pesants per mantenir la post horitzontal, però cedint i trabucant cap al forat quan la grapa de l’ossa i tota la seva corpenta avancés de dret cap al pobre animaló i junts post, cabrit i ossa i lloses de contrapès anessin forat avall. Els brams de la bèstia caçada se sentien sortir de clot i ressonaven als penyals del turó d’Enclar, on rebotien i pujaven vall amunt, fent-se oïdors des del pui antic d’Andorra la Vella. Quan l’ossa havia caigut a la trampa, i es regirava de ràbia i sacsejava la post i el cabridet, no passava ni un quart que des de les cabanes de pedra del Malreu arribaven amb llances i puntals de roure ben esmolats per donar-li mort. Santa Coloma, advocada contra l’ossa, és emplaçada en aquell turonet, poc elevat però més alt que qualsevol indret de les vores, bo per engi-nyar-hi la trampa. Talment altres esglésies de Santa Coloma, la més vista, la d’Arsèguel, que també queda en la colladeta i apartada del poble. Quantes osses que des de les frescals raconades de Cadí baixaven a tastar aranyons i serves a tocar Segre, no devien haver caigut al parany. L’indret, en certa manera considerat pagà en arribar el cristianisme i endolcir els costums pervinguts de la prehistòria, era on es bastiria el temple i on, com no podia ser de cap altra manera, Santa Coloma hi tindria el seu setial.

La llum de Santa Coloma la tornem a veure en anar a admirar les pintures romàniques recreades amb el videomapatge, la projecció en els murs interiors de l’absis preromànic de la composició del pantocràtor, dels evangelistes i d’una jove vaileta, Santa Coloma, que acompanyada d’altres sants ens mira contenta i ens fa sentir en pau. Ha estat una bona pensada i iniciativa incorporar al vell redós sagrat les pintures que li foren arrencades fa una vuitantena d’anys i que després de rondar per Europa van tornar a Andorra de la mà del Govern. Una incorporació en imatge virtual, donada la molt complicada i extremadament riscosa tornada de les originals al seu emplaçament genuí; pintures que custodia a Aixovall el servei de patrimoni del Govern i que ben aviat podrem veure en l’edifici de línies exteriors, una mica atrevides però suposem que amb un espai interior prou acollidor i adequat per poder exposar els murals de Santa Coloma i altres elements del llegat romànic andorrà. L’efecte del videomapatge sobre el nostre esperit és indubtablement beneficiós. Ajuda a valorar encara més l’Agnus Dei al seu lloc original i les sanefes que hi ha a l’arc triomfal. Asseguts als bancs de la nau, i amb la mirada de Nostra Senyora dels Remeis, la talla romànica que s’ha hagut de moure i posar en un cantó –amb un fons floral que potser no és el més encertat i amb una urna de vidre que reflecteix els llums del sostre, provocant una molèstia visual just a l’alçada del front i corona de la mare de Déu–, podreu imaginar com eren les pintures en tota la seva plenitud. Podreu imaginar i en acabar la visita, curulls de llum, pregar i si voleu somiar. Jo hi vaig notar la presència, allà dalt al finestró central, del Juli Minoves espiant, el ministre que va materialitzar el retorn de les pintures a Andorra. I en sortir, alçant la vista cap al campanar, albirant al pis de més amunt, la figura del Pere Canturri, saludant-nos amb el braç i trencant nous del noguer, també preuada relíquia, que fa companyia a Santa Coloma.
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2021 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts